literatura culta segles XVI XVII i XVIII

LA LITERATURA CULTA DELS SEGLES XVI, XVII i XVIII
CONTEXT
A mitjans del segle XV la impremta es consolida, la qual cosa té una gran importància quant a la realització i divulgació dels llibres. Les llibreries són el motor de l’expansió de la lectura.
Primer llibre imprès a la península ibèrica: Trobes en llaor a la Verge Maria
Amb la invenció de la impremta, la cultura escrita i la possessiódel llibre es fonamenta. Veiem com, juntament amb la lectura en veu alta, es comença a llegir en solitari.
La censura era un organisme eclesiàstic dedicat a vetllar per la puresa de la doctrina catòlica i castigar els qui no la seguien. Molts llibres s’han perdut degut a aquesta ferotge inquisició, ja que molts ni s’escrivien per por a no passar la censura  es cremava el llibre, l’autor esconsiderava un heretge i el cremaven juntament amb els seus familiars i es quedaven amb les seves propietats.
Per tant, ens trobem amb uns segles amb molt poca literatura culta (la popular era molt extensa). Aquests segles es van anomenar “la decadència”, ja que venien d’uns segles on la literatura era molt extensa. Actualment els estudiosos de la literatura consideren que els segles XVI, XVII i XVIIIno conformen una època decadent, com s’ha dit fins ara, sinó molt activa, quant a la producció en català.
EL RENAIXEMENT
Se situa al segle XVI. Comportà una visió del món i un nou concepte de la cultura, que s'estengué a totes les manifestacions i àmbits de la vida social. Va suposar el retorn als clàssics grecollatins, que van ser presos com a models. Aquest període situa l'home com a centredel món  HUMANISME. Autors importants: Joan Timoneda (Flor d’enamorats) i Cristòfor Despuig (Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa).
EL BARROC
El Barroc és el moviment que abraça tot el segle XVII, un segle caracteritzat per una crisi intensa de valors (estaven descontents amb la religió i la política) que portarà a un estat de pessimisme i en què es tracten temes com lamort, el pas del temps i la fugacitat de la vida. És una època de contrastos on tot és molt complicat i rebuscat. Es fa una literatura retòrica que busca l'efecte estètic, allunyada de la mesura i l'harmonia del Renaixement. Els escriptors barrocs fan ús d’un llenguatge efectista i enginyós i hi trobem antítesis i paradoxes. Literatura molt carregada. A les terres catalanes s’hi van produirdues guerres: la dels Segadors (1640) i la de Successió (1705), que deixen el país en una situació d’inferioritat.
Autors importants: -Francesc Vicent Garcia (sobrenom: el Rector de Vallfogona): màxim representant del barroc català. Va treballar tots els gèneres literaris. Era molt satíric i burlesc. Tenia dos àmbits: el culte (elegant, excel·lent..) i el popular(pornogràfics, escatològics..).
-Francesc Fontanella: autor barroc. No es massa conegut ja que escrivia un tipus de teatre molt culte i molt difícil, només per a gent selecta. Utilitzava castellanismes i va ser molt criticat. La seva obra no va passar per l’impremta. Autor de Lo desengany (exemple de teatre dins del teatre).
NEOCLASSICISME I IL·LUSTRACIÓ
El neoclassicisme comporta el retorn de lesnormes clàssiques. La literatura vol tornar a una funció alliçonadora, exemplar.
 Com a conseqüència de la Guerra de Successió, apareixen els decrets de Nova Planta i Felip V fa tancar les universitats, la Generalitat..., va prohibir el català i va posar uns impostos, uns tributs. Període neoclàssic menorquí (a Menorca no es va prohibir el català)  Joan Ramis, autor neoclàssic,escriu Lucrècia.
La il·lustració té molt a veure amb el redescobriment de la personalitat catalana. És una època on es creu que el factor fonamental del pensament és la raó. També s’anomena època de les llums. Segle XVIII: segle caracteritzat pels descobriments científics i tècnics. Baldiri Reixach, Instruccions per a l’ensenyança dels minyons.



LA LITERATURA POPULAR DELS SEGLES...