Literatura modernista

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 4 (851 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 24 de febrero de 2011
Leer documento completo
Vista previa del texto
RESUM - LA POESIA MODERNISTA
L’ antifloralisme i el naturalisme: la característica principal és la diversitat d’estètiques. Algunes visqueren harmònicament (simbolisme i prerafaelitisme); d’altress’enfrontaren (espontaneisme-vitalisme i parnassianisme); i algunes com el parnassianisme i el classicisme evolucionaren fins a connectar amb el noucentisme.
Els primers signes de canvi es representenen la revista L’Avenç, de to antifloralista i amb la campanya de normativització lingüística (no els agraden els JF perquè són massa retòrics). Volien que la literatura fos de caire més natural isenzilla. La tercera etapa de la revista abans dita coincideix amb el sorgiment del modernisme com a moviment articulat. Apareix el “verisme” basat en l’ espontaneisme de Maragall (volen una poesiacreïble, són influïts pel naturalisme. El verisme intensifica el realisme).
El simbolisme: el 1893, amb la representació de La intrusa de Maeterlinck a Sitges, fa la seva entrada oficial en el panoramapoètic català el simbolisme, que engloba moltes diversitats. Té una expressió decadentista. El 1894 a Sitges es premien les Estrofes decadentistes de J. Maragall, i aquell mateix any els JF es renoven is’obren als nous corrents. Maeterlinck és l’autor que domina el simbolisme català. (revistes: S. Rusiñol i R. Casellas es manifesten a través de La Vanguardia, ja que L’Avenç ha desaparegut).
El 1906s’imposa la tendència parnassiana i classicitzant. Destaca Adrià Gual, que es troba entre el simbolisme decadentista i el prerafaelitisme; adaptarà al poema en prosa les formes místiques de la pregària enla seva obra Llibre d’hores (acció típica del simbolisme), i S. Rusiñol publica el primer recull del gènere (l’imita).
Vitalisme, poesia còsmica i espontaneisme: són unes actituds més combatives,més regeneracionistes, oposades a l’esteticisme (a l’excessiu idealisme i abstracció del simbolisme). Es comencen a valorar Ibsen i Nietzsche. Maragall tradueix aquest darrer i, juntament amb...
tracking img