Literatura valenciana

LITERATURA. TEMA 1
EXPLICA EN QUINA MESURA EL CONTEXT SOCIOPOLÍTIC DELS ANYS POSTERIORS A LA GUERRA CIVIL FINS ALS ANYS 70 CONDICIONA LA PRODUCCIÓ NARRATIVA DE L'ÉPOCA.
Per a parlar de la producció literaria de postguerra (1939) hem de parlar de la nostra cultura sota el franquisme. Malauradament, amb la instaurado de la dictadura del general Franco i la consegüent pérdua de les llibertatspolítiques i culturáis la nostra llengua deixava de ser oficial; els progressos aconseguits durant la República quedaren abolits: la llengua desapareixia del panorama públic, de l'administratiu i de l'ensenyament, tornant a la clandestinitat. A mes, 1'existencia de la censura no permetia la publicació de determinades obres, la qual cosa va fer que tota una generació d'escriptors es vegera abocada al'exili cap a Fran?a o cap a América. Aquells que van decidir quedar-se hagueren d'acceptar la censura o fer les coses d'amagades, en la clandestinitat.
No obstant aixó, malgrat la falta d'una infraestructura editorial, aquests escriptors se senten amb la responsabilitat de continuar una tradició cultural, una llengua i una literatura que eslava al límit de l'extinció total. Els grups d'exiliatsorganitzaren ais principáis llocs de residencia (Méxic D.F., Buenos Aires o Santiago de Xile) una vida cultural activa en cátala: jocs floráis, premis, editorials i revistes.
En la década deis 50 apareix la novel-la mes complexa i colpidora d'aquest període Incerta gloria de Joan Sales, que patí la censura; en ella es narra l'experiéncia de la guerra des del punt de vista deis ven9uts. L'obra vaestar guardonada amb el premi Joanot Martorell.
Durant els anys 60 i 70 la dictadura ja consolidada, deixa una certa permissivitat. tot i que 1'ambient era contrari a la normalització lingüística, apareixen els grans narradors amb obres de denuncia social.
Cal destacar d'una banda, de temática costumista i rural: Enríe Valor, L 'ambició d'Aleix. D'altra, fantástica i ciencia fícció: Manuel dePedrolo, Mecanoscrit del segon origen. També des de l'exili: Mercé Rodoreda, La plaga del Diamant i Pere Calders Invasió subtil i altres cantes. O be en recerca del temps perdut: Lloren9 Villalonga, Bearn.

Alguns trets característics d'aquesta literatura d'exili son:
•S Escrita a partir de Inexperiencia immediata.
•S Inclou el tema de renyorament.
^ Incorpora el sentiment de frustració i lafatalitat del destí.
•S Hi ha una denuncia a la guerra i les seues conseqüéncies.
•S Utilització de mites i simboloRJes per a poder explicar la realitat social per evitar la censura.

LITERATURA. TEMA 2
EXPLICA LES CARACTERÍSTIQUES MES IMPORTANTS DE L'OBRA LITERARIA D'ENRIC VALOR
Enric Valor (Castalia, 1911-2000) es una de les figures clau de la historia valenciana contemporánia. Laseua tasca extraordinaria s'ha manifestat en un triple aspecte: com a rondallista, com a novel-lista i com a gramátic.
L'obra literaria narrativa d'Enric Valor es caracteritza, sobretot, per una gran riquesa léxica i una frase elegant, a la manera de les velles novel-les realistes. De fet, les seues obres narren a la perfecció la vida social del sud del País Valencia, des de fináis del segle XIXa la desfeta de la Guerra civil (1936-39) i descriuen la natura d'una manera realista, sense lirisme, com a rerefons de la lluita d'uns homes per sobreviure dia a dia.
La seua primera novel-la fou L'ambició d'Aleix (publicada l'any 1960, amb deu anys de retard a causa de la censura); pero l'obra noveHística mes important es el Cicle de Cassana, que consta de tres novel-les: Sense la térra promesa(1980), Temps de batuda (1983) i Enllá de l'horitzó (1991). Aquesta trilogia representa una recuperació de la memoria col-lectiva del 1916 al 1939. L'escriptor hi rememora les seues vivéncies de joventut sobre la destrucció d'una classe social i no amaga els conflictes i les tensions.
Tal volta, la seua obra mes coneguda son les Rondalles valencianes (1950-1958), on recopila i dona carácter...