literatura.

Josep Carner
Josep Carner (Barcelona, 1884-Brussel·les, 1970) és conegut com "el príncep dels poetes catalans". Renovador de la poesia , la llengua i la prosa, també va crear un nou estil deperiodisme polític, arribant a ser un temible polemista. Llicenciat en Dret i Filosofia i Lletres, va ingressar en la carrera consular i va passar a la diplomàtica. Va exercir càrrecs a Gènova, San José deCosta Rica, l'Havre, Hendaia, Beirut, Brussel·les i París. Durant la guerra civil es va posar del costat de la República i mai més va tornar a residir a Catalunya.
Els fruits saborosos (1906) ésconsiderat per la crítica com una de les fites del Noucentisme català, del qual Carner va ser capdavanter. La seva obra poètica va evolucionar cap al postsimbolisme, amb llibres com Auques i ventalls, Elcor quiet i Nabí. Va destacar també com a traductor de Dickens , Shakespeare, Mark Twain, Arnold Bennett, Musset, Lafontaine, Defoe i Lewis Carroll, entre d'altres.
Amb només sis anys, en 1910, vaser proclamat mestre en " Gai Saber " en els Jocs Florals.

La Poesia de Josep Carner ocupava ja el lloc corresponent a la modernitat, en una línia d'evolució que situava la seva obra al mateixnivell que la de Verdaguer.
La distinció entre una poesia mimètica i una d'idiosincràtica esdevé, doncs, un criteri dominant de valoració, i la poesia de Carner es converteix en model. Per raonslingüístiques, en primer lloc: "reincorpora a l'idioma els mots més bells del català clàssic, en crea, poèticament i científica, de nous, els lliga amb un sòbria sintaxi molt catalana, harmonitza el dring delsconsonants, depura i sistematitza l'expressió popular", diu Folguera; i, més concretament, estilístiques: l'agut sentit de la llengua i la voluntat expressa d'artifici es compensen mútuament;l'agilitat i perfecció del producte el situen a gran distància de l'encarcarament imperant.
I aquest domini s'explica com a resultat de l'acord poètic entre el poeta, la seva llengua, la tradició...