Literatura

ALLÒ QUE TAL VEGADA S’ESDEVINGUÉ. JOAN OLIVER
BIOGRAFIA
(Sabadell 1899-Barcelona 1986)
Joan Oliver (Sabadell, 1899 - Barcelona, 1986). Signava la seva obra poètica amb el pseudònim de Pere Quart. Fill d'una acabalada família industrial: el seu besavi havia estat fundador de la Caixa de Sabadell i el seu pare era un personatge influent del Foment del Treball. Va estudiar Dret i viatjà forçaper Europa. Cap als anys 20 formà part de l’anomenat Grup de Sabadell, amb autors com Francesc Trabal i Armand Obiols. Es dedicà a la literatura i fou fundador de La Mirada. El primer llibre, Una tragèdia a Líl·liput (1928) fou un recull de contes. El seu primer llibre de poesia, Les Decapitacions (1934), coincideix, i no per casualitat, amb la crisi política d'aquells anys. Estrenà i publicà lespeces teatrals Cataclisme (1935) i Allò que tal vegada s'esdevingué (1936), una Oda a Barcelona (1936) i Bestiari (1937). A partir dels fets de juliol de 1936 multiplica les seves activitats literàries i cíviques i esdevé un dels intel·lectuals més compromesos en la lluita antifeixista. El 1938 estrena el drama La fam. La desfeta de 1939 ho canvia tot. Inicia el periple de l'exili, s'instal·ladefinitivament a Santiago de Xile, on sobreviu a base de traduccions, col·laboracions en la premsa i en la ràdio. El 1947 publica Saló de tardor. Quan torna a Barcelona, el 1948, és depurat amb dos mesos de presó. El 1956 publica Terra de naufragi. Lluny de desanimar-se dedica tots els seus esforços a la creació d'un teatre català que sigui alhora assequible a un públic burgès i literàriament iideològicament digne: hi contribueix amb les traduccions de Pigmalió, de Shaw (1957) o la d'El Misantrop, de Molière, i amb obres pròpies com Ball robat (1958), Primera representació (1959) i Una drecera (1960). Malviu econòmicament gràcies a traduccions i col·laboracions a "Destino", entre d'altres. La seva situació econòmica millora el 1962, quan esdevé director literari de l'editorial Aymà. Al'editorial Montaneri Simó, on treballa en la confecció d'un diccionari de literatura, entra en contacte amb un grup d'estudiants i llicenciats joves, que troben en ell una mena de figura patriarcal. El 1960 publica Vacances pagades, i després, Dotze aiguaforts de Granyer (1962), Circumstàncies (1968), Quatre mil mots (1977) i Poesia empírica
(1981). En el camp de la narrativa cal destacar Biografia deLot i altres proses (1963). El 1970 se li concedí el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i Edicions Proa començà a publicar les seves obres completes. Mantingué la rebel·lia i la sempre fidel ideologia nacionalista fins a la seva mort.
El teatre de Joan Oliver
En primer lloc, cal tenir en compte que és molt difícil de classificar el teatre d’Oliver, aixíi com el teatre català en general,ja que té poca tradició i poca continuïtat, fet que es veurà agreujat per la Guerra Civil i la postguerra. En segon lloc, la temàtica teatral de l’autor anirà contra la classe social a la qual pertanyia: la burgesia. També veurem amb el seu teatre una certa moral i ètica, compromís social a través de la ironia i la paròdia. A nivell formal, l’autor aprofita alguns elements de la comèdia burgesaperò des d’una posició diferent, precisament per criticar la burgesia, per tant, majoritàriament les seves obres de teatre respectaran les tres unitats teatrals de’acció, temps i espai..
L’obra teatral d’Oliver es pot enllaçar amb el teatre dels grans autors europeus que plantejaven a les seves obres temàtica social: Ibsen, Txèkhov, Brecht, Shaw...
Estilísticament s’allunya del model noucentista iopta per un llenguatge natural i directe, amb lèxic pertanyent al registre col·loquial i fins i tot a vegades vulgar, tot i que sempre es manté dins de la normativa, la qual cosa van els seus personatges totalment versemb lants
Podem destriar dues etapes en el teatre d’Oliver:
1. 1928-1936: Etapa en què l’autor segueix l’esquema de la comèdia burgesa però amb una forta crítica social. Els...