Literatura

LITERATURA CATALANA RESUM:
Metre: contar síl·labes de versos contant fins a la ultima síl·laba tònica .
Fenòmens de contacte vocàlic:
Elisió: supressió fonètica d’una de les vocals en contacte. Quan una es neutra o es troben dues àtones. ( Ex: d’i-ra es-tà-foll)
Sinalefa: Fusió en una sola síl·laba rítmica de dues vocals en contacte. Quan una i o una u forma diftong. ( Ex: i es-ca-ta)
Hiat:Concurrència de dues síl·labes vocals formant un diftong ( Ex. A-hir,nu-a)

Hemistiquis i cesura:
Cesura: En versos llargs ( més de 9 síl·labes), hi solem trobar una pausa que el divideix en dues parts. Aquesta pausa s’anomena cesura.
Hemistiquis: Son cada una de les parts que tallats per la cesura. Es compten com uns normals sense cesura.
Versos curts: Son versos de menys de 9 síl·labes is’identifiquen amb lletres minúscules i no porten cesura (Ex: 4b)
Versos llargs: Els de més de vuit es consideren versos llargs i poden tenir cesura i s’identifiquen amb majúscules (6 +4 B)
La rima:
És la repetició de sons i ritmes en dos o més versos a partir de la darrera vocal tònica. Hi ha rima assonant que es repeteixen nomes les vocals o consonant quan es repeteixen també les consonants ivocals. També hi ha rima femenina si els versos rimen en son aguts o masculina si rimen amb sons greus.
Rima interna: Es la que rima entre dues paraules en el mateix vers (EX. “I s’afina, la fina”)
Versos sense rima: Els que no rimen es consideren versos blancs. Els blancs , femenins i decasíl·labs es diuen estramps. I els versos que no tenen rima i no segueixen cap patró mètric es diuenversos lliures pro tenen un ordre intern propi.
Estrofes:
Es una unitat mètrica formada per un nombre fix de versos .Reben diferents noms depèn de el nombre i la mesura dels versos.
Apariat: és l’estrofa de versos de dos versos curts o dos versos llargs de rima consonant.
Tercet: És la combinació de tres versos curts o llargs que rimen.
Quarteta i Quartet: És la combinació de quatre versos curtsi quatre versos llargs, respectivament. Amb rima consonant i pot ser creuada(abab/ABAB) o encadenada(abba/ABBA).
Quintet: És la combinació de cinc versos curts o llargs, amb dues rimes consonants diferents.
Sexteta i Sextet: Son estrofes de sis versos curts i sis versos llargs, respectivament, enllaçats amb dues o tres rimes consonants.
Octava: és l’estrofa de vuit versos llargs amb rimaconsonants creuada o encadenada. La catalana clàssica es decasíl·laba amb cesura (4+6) rep el nom de cobla ( usada per Ausiàs March).
Dècima: és l’estrofa formada per deu versos, generalment curts. Molt usada al barroc.
Sonet: catorze versos decasíl·labs o alexandrins agrupats en dos quartets i dos tercets. Normalment té aquest esquema: exposició del tema (primer quartet), matisació del tema (segonquartet), ordenació (primer tercet), conclusió ( segon tercet).
Romanç: composició mes o menys llarga. Consta d’un nombre indeterminat de versos de la mateixa mesura normalment de 7 síl·labes, però també hi ha de 5 o 6 s. Els parells son de rima assonant i els senars son blancs. De vegades són (7+7 o 6+6)
Generes poètics:
Himne: composició poeticomusical de to solemne, destinada a ser cantada,expressa sentiments i ideals i es celebra en esdeveniments importants.
Oda: Poema de to elevat i solemne, destinat a ser recitat en actes públics, però es mes personal que l’himne.
Elegia: Expressa tristesa i dolor per una desgràcia personal o col·lectiva. La poesia trobadoresca de l’Edat Mitjana anomenava plany un poema així.
Canço culta: És una composició unida al cantva esdevenir al’antiguitat lligada a el tema amorós.segons el tema es deia d’una manera a l’Edat Mitjana o d’un altre.
-Balada: És un romanç de tema amorós.
-Ègloga: Poesia amb diàlegs de tema amorós entre pastors en un ambient bucòlic.
-Pastorel·la: Composició que narra com un cavaller troba una pastora i la requereix d’amors.
Sàtira: És la composició que critica d’una manera burlesca els vicis i defectes d...