Llegat classic

INTERPRETACIONS

1. La crítica al mite i la invenció de l’al·legorisme.

XENÒFANES
Amb el filòsof i poeta Xenòfanes de Colofó [o d’Elea] (que va emigrar de Lídia a la Magna Grècia, c. 530 a.C., moralista, crítica de les imatges antropomórfiques dels déus) trobem les primeres crítiques a la mitologia: “Homer i Hesíode han atribuït als poders divins tot el que pels homes és ofensiu imenyspreable: robar, cometre adulteris i enganyar els uns als altres” (Frag. 11, Diels Kranz). I a un altre fragment critica les narracions mítiques violentes dels combats dels Titans, el Gegants i els Centaures (Cf. García Gual, Introducción, “Apéndice”). La nova saviesa dels filòsofs presocràtics ja s’enfronta amb l’antiga saviesa popular del mite i la seva paidèia en una línia que porta a lescrítiques de Plató.

TEÀGENES
Com contrapunt de Xenòfanes trobem a Teàgenes de Règion (Magna Grècia, c. 510) que fa una defensa de la Ilíada. És la veu dels rapsodes i homeristes i de l’Homer fixat per escrit. La seva defensa (que coneixem pels escolis a Homer) utilitza per primera vegada l’al·legoria (que trobarem en el futur com eina fonamental dels salvadors dels mites). T. critica la lecturaliteral del combat dels déus a la Ilíada 20 i ofereix una interpretació al·legòrica: la lluita del déus significa la lluita dels elements de la natura: sec, humit, calor i fret. Així lluiten Posidó = aigua contra Apol·lo = foc; Ártemis = lluna (envoltada de foc) contra Hera = aire; i d’altres significats amagats com Hermes = raó contra Leto = oblit.

PLATÓ
Finalment, Plató considera que lapoesia (i el mite) és una forma de coneixement degradada de tercer nivell (1.idees-2.artesans-3.pintors i poetes). Com Xenòfanes considera que és una paidèia falsa i els poetes i rapsodes s’han de prohibir a la república. Únicament una selecció de mites, escollits per una comissió de vells filòsofs, poden ser explicats per les dides i velles cuidadores als infants de la república (de la mateixamanera que certs mites, com el d’Er l’armeni o Eros, es poden admetre per ser útils als filòsofs com Plató).

2. El realisme i evemerisme

ELS HISTORIADORS: REALISME

Per la seva banda els historiadors inicien l’escepticisme sobre el mite que porta cap a l’ evemerisme. El primer és Hecateu de Milet (c. 500 a.C.), genealogista, geògraf (coneixem d’ ell una taula de bronze amb un mapadel món), i conseller de Milet. Autor d’unes “Històries” on diu al pròleg “Escric aquestes narracions de la forma més verdadera perquè les narracions dels grecs són ridícules i múltiples.” I dintre d’aquestes històries explica el mite del treball d’Hèrcules que va anar a la terra de Gerió per a robar-li un ramat de bous vigilats per un gos de dos caps. Hecateu discuteix la ubicació de Gerió(Hispania, o més enllà de les columnes d’Hèrcules) i la versemblança de la història. Al final proposa que en lloc de bous era més versemblant que es tractés d’ una serp verinosa.
Aquesta interpretació realista dels mites és una constant als historiadors antics i trobem el mateix escepticisme per exemple a la introducció dels ab urbe condita libri de Titus Livi “Els fets que s’expliquenanteriors a la fundació de la ciutat o sobre el procés de la fundació corresponen més als mites poètics (poeticis fabulis) que no pas als autèntics monuments de la història, però no és la meva intenció ni recolzar-los ni discutir-los; es concedeix a l’antiguitat el privilegi de fer més augustes (augustiora) els inicis de les seves ciutats barrejant les coses humanes amb les divines ...” I segueixafirmant que un poble tan fantàstic com el de Roma té dret a fabricar els seus mites “licere oportet consecrare origines suas et ad deos referre auctores...” (és necessari permetre fer sagrats els seus orígens i atribuir als déus la seva creació ...).

EVHEMERVS

Evèmer de Messina (c. 280 a.C.) escriu una narració filosòfica emmarcada en la narració d’un viatge titulada Hierà anagrafé...