Locke

1/ Llibre II - Capítol VIII - Paràgrafs 2-3-4
2/ Llibre IV - Capítol IV - Paràgrafs 3-4-5
En la perspectiva empirista de John Locke, és evident que el coneixement i l’enteniment humà deriven de les idees complexes i s’adquireixen per mitja del pensament. Sota aquesta idea es concebeix el coneixement com la perceció de l’acord o rebuig de dos idees confrontades; senyala que un home coneixcertament, quan distingeix, sense confusió alguna, entre les distintes idees i conceptes i les seves representacions; per exemple, les idees de blanc i negre. Tanmateix, el coneixement no és sempre clar tot i que les idees que el conformen sí ho siguin, perquè el nostre coneixement està fundat solament en les nostres pròpies idees i en la nostra pròpia experimentació dels diferents processos perarribar-hi, de manera que si les idees són confuses, la ment serà incapaç de percebre amb claredat si concorden o no. Cada pas en la demostració del coneixement requereix una evidència intuïtiva, sobre l'acord o desacord de la propera idea intermèdia que s'utilitza com a prova, si no és així es requeririen també proves per demostrar cadascuna de les disjuntives del procés, el que conduiria a un procésinterminable, summament difús sense direcció alguna.
En la filosofia de Locke, la idea és l'objecte del pensament, perquè tot el que es coneix travessa el món de les idees, és a dir, necessàriament ha de ser pensat encara en la forma més simple de l'enteniment. Les idees arriben a la ment pels sentits provinents de les sensacions o de la reflexió, o bé emanen de l'experiència, del contacte del'home amb l'exterior. Els objectes proporcionen al cap les seves qualitats sensibles per les idees, produeixen totes aquelles percepcions necessàries perquè la ment a través de les seves pròpies operacions formuli l'enteniment. En aquest sentit, els homes adquireixen idees i coneixements diferents segons els diferents objectes amb els que es relacionen. Les sensacions precedeixen a les idees iaquestes últimes a la reflexió, l'enteniment és el producte final que s'adquireix en el procés: L'ànima comença a tenir idees quan comença a percebre les sensacions, no pensa per si mateixa perquè no hi ha idees ni principis innats, no sempre pensa perquè el pensament és inherent al procés de reflexió que només pot donar-se de manera conscient pel mateix individu, per exemple quan un individu somia nopensa només té representacions inconscients. Si hagués proves consistents que un home adormit pensa, llavors l'home adormit i l'home despert serien dues persones diferents i amb això es contravindria el principi de la impossibilitat que una cosa sigui i no sigui al mateix temps. Abundant a l'anterior, si penso quan no ho sé, és pràcticament impossible que algú pugui provar-ho. La ment pensa enproporció a la matèria o informació que obté de l'experiència, es reconeix que la rapidesa de la ment per pensar és de vegades imperceptible, en la recepció de les idees simples l'enteniment és regularment passiu, la informació emmagatzemada en la memòria produeix operacions reflexives automàtiques, a les que anomenem impressions. Per tant, es conclou, que la primera capacitat del intel · lecte del'ésser humà és que la ment és apta per rebre les impressions fetes a través dels sentits i formular les seves pròpies impressions a partir d'idees simples processades per la pròpia ment de manera imperceptible per l'individu.
Les sensacions s'introdueixen en la ment a través dels sentits de manera simple i sense barreja, la ment no pot produir sensacions, en tot cas i amb rapidesa sorprenent iimperceptible, construeix percepcions, que no són res més que idees simples o aparences uniformes que corresponen a objectes o propietats preconcebudes en la ment. Per exemple, quan s'adverteix la presència d'un tros de gel, encara sense tocar-la ment ho percep fred. Les operacions de la ment per produir aquestes idees simples són l'analogia, la comparació, la correlació, la diferenciació i la...