Los mecanismos como forma de gobierno

Pere Suaña Viu.

Els mecanismes, una forma de govern.

Durant el segles XVI i XVII l'estat feudal va donar lloc a una nova forma de govern que va fixar les fronteres i instaurar un nou mecanisme legal o jurídic, que consistia segons Foucault, “en sancionar una ley y fijar un castigo a quien la infrinja, es el sistema del código legal con partición binaria entre lo permitido y lo vedado y unacoplamiento que es justamente el meollo del código, entre un tipo de acción prohibida y un tipo de castigo. Se trata, entonces, del mecanismo legal o jurídico” (Foucault, M:2006).

La dificultat d’encaixar la societat del segle XVII en una estructura estable de classes respon a diverses causes: primer de tot, cal tenir en compte que la societat del XVII és una societat canviant, que evoluciona ique dóna lloc a l’aparició de nous estaments. Així doncs, aquella societat vivia sota una perspectiva basada en el reconeixement d’un entorn immediat al que estaven subjectes la població del segle XVII: la parròquia o la vila, i el reconeixement de la diferència social a partir de l’obligació de lleialtat envers aquells propietaris de terres, càrrecs públics...en el cas del camp. Corporacions igremis en el cas de la ciutat. D’aquesta manera no només eren conscients dels privilegis de les èlits, sinó que també existien gradacions de poder en els estaments entremitjos de la societat, els quals sovint regulaven de forma molt més explícita la vida diària, que no pas els prínceps o reis.

A finals del segle XVII i principis del XVIII, hi ha una nova norma basada en la disciplina, o millordit en l'administració disciplinaria. “La normalización disciplinaria consiste en plantear ante todo un modelo, un modelo óptimo que se construye en función de determinado resultado y la operación de normalización disciplinaria pasa por intentar que la gente, los gestos y los actos se ajusten a ese modelo; lo normal es, precisamente, lo que es capaz de adecuarse a esa norma y lo anormal lo que esincapaz de hacerlo” (Foucault, M:2006). Aquesta nova forma de direcció va trobar en la massa de població algo més que una variable predictiva de poder o autoritat.

Hi ha una vinculació d'interrelació directe entre governant i la seva població.D'aquesta manera escriu Foucault “un Estado de gobierno que ya no se define en esencia por su territorialidad, por la superficie ocupada, sino por unamasa: la masa de la población, con su volumen, su densidad y, por supuesto, el territorio sobre el cual se extiende, pero que en cierto modo sólo es uno de sus componentes. Y ese Estado de gobierno, que recae esencialmente sobre la población y se refiere a la instrumentalización del saber económico y la utiliza, correspondería a una sociedad controlada por los dispositivos de seguridad”. Efectivament,Foucault posa com exemple el poder “del pastor” com aquell qui no nomès cuida de les ovelles, sino que a més ofereix un camí de “salvació”. En aquest procés, el cristianisme s'ha transformat en una peça clau perquè va definir cuidadosament la seva forma i els passos que havien de seguir els subdits de l'Estat. Tot i això, la posició de l'església i del governant van trobar un buit en la sevalegitimitat.

El canvi del paper de l'església i del governant va fer que, al llarg del segle XVIII hi hagués un seguit de revolucions i canvis en la societat, entre aquestes revoluciona, la Revolució Francesa. Les causes que porten a aquesta és l'augment del poder económic de la burgesia, que en va permetre el seu ascens dins de la societat europea, el descontentament per part de les classespopulars i l'expansió de les noves idees liberals. Tots volien la fi de l'Àntic Régim, en altres paraules, la fi de l'Absolutisme Monàrquic, com per exemple, el rei absolutista Lluís XIV de França.

Per tant, a causa dels fets anomentat anteriorment, podem afirmar que és una época on l'eix discursiu s'enfoca principalment al voltant de les estratégies de govern on hi ha un canvi de consciència,...