Los sistemas políticos y las tecnicas de la informacion y la comunicacion

-------------------------------------------------
Carles Romero Fernandez

-------------------------------------------------
Prova d’avaluació continuada 3. Societat del Coneixement

-------------------------------------------------
Enunciat


1. Els partits polítics estan pensant ja en les eleccions (municipals, algunes autonòmiques i les generals). Fins a quin punt creus que sónimportants les TIC en una campanya electoral? Creus que les webs dels partits són eines més d’informació/imatge o més de comunicació/participació? Quin tipus de gestions es poden fer des de les webs dels partits? (prova de fer algun tipus de consulta/suggeriment a veure quina resposta obtens) (Analitza i compara un mínim de quatre webs)

Els partits polítics actuals, conscients que l'actualdemocràcia els beneficia i converteix els seus aparells en màquines generadores de privilegis i poders, es neguen a reconèixer que la democràcia representativa està en crisi i estan impedint que la societat avanci cap a un tipus de democràcia directa que ara seria possible, gràcies a les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). Les principals conseqüències d'aquesta actitudobstruccionista i antidemocràtica dels partits és el divorci amb la societat real, el descrèdit de la democràcia i la frustració dels ciutadans, que se senten marginats per la força de la vida política i dels processos de presa de decisions.

Els polítics, en uns temps en què els ciutadans exigeixen a les institucions i empreses responsabilitat social i eficiència, estan obligats a més del que ells mateixoscreuen. Ja no n'hi ha prou amb que siguin transparents i honrats, ja no n'hi ha prou que governin bé i rendeixin compte als electors, sinó que han, a més, produir amb el seu govern satisfacció en els administrats.

I el més greu de tot això és que les noves tecnologies permeten ja assumir alguns trets substancials de la democràcia directa gràcies a Internet i a les denses xarxes d'informació icomunicació.

Els partits polítics saben d’aquets nous esdeveniments a Internet, es veuen revoltes arreu del món, informacions confidencials filtrades a milers de persones i noticies que es coneixen en el mateix instant del succés. El fet es que els partits polítics, en un afany per semblar més propers o més moderns, s’estan ficant dintre de xarxes socials, Internet, twetters, etc...per tal decaptar més electors, i poder donar el tó de paraula abans de temps. Però la realitat dista del que hauria de ser, doncs moltes de les pàgines de partits que he consultat, son meres pàgines propagandístiques a on no intenten crear un vincle amb els seus lectors, no permet el diàleg ni la proposta d’altres valors, simplement s’han tornat en un medi de comunicació de la seva “teologia idiosincràtica” aon només prevaleix la seva paraula i cap idea més.

Sento no poder comparar entre les webs, doncs almenys jo, les respostes que m’han donat son de caire electoralista, sense gaire seny ni resposta asenyada. Penso que tot plegat es una enganyifa, i que dista molt del que hauria de ser un mitjà de paraula, diàleg i taula rodona.

2. Internet ha modificat molt els hàbits de compra i consum de lapoblació i molt especialment en alguns productes/serveis molt concrets. En aquest context els governs pretenen regular les activitats de les persones per garantir els drets i deures d’uns i d’altres. Darrerament hi ha hagut polèmica amb una llei sobre les descàrregues (anomenada llei Sinde). Què en saps d’aquesta llei? Per què creus que s’han de controlar les descàrregues de productes culturals?Quins arguments hi ha per defensar la llibertat d’accés a música, pel·lícules,...? Com resoldries aquesta situació?

La Llei Sinde és el nom informal amb el qual es coneix a un apartat particular de la Llei d'economia sostenible anomenat "Disposició final segona", en què el Govern de Rodríguez-Zapatero intenta enfrontar la crisi que travessa Espanya actualment. Va ser proposada al maig de...