Ludwig Feuerbach

Ludwig Andreas Feuerbach.
Filosofia i pensament.

Natalia Martínez i Neus Campo. B2C.

Vida de Ludwig Feuerbach.
Ludwig Andreas Feuerbach, va néixer el 28 de juliol de 1804 a Landshut, Baviera i va morir el 13 de setembre de 1872. És fill de Paul Johann Anselm von Feuerbach. Va ser un filòsof alemany, antropòleg, biòleg i crític dela religió.
Primerament, va estudiar teologia a Berlin, estudis que posteriorment va abandonar per estudiar filosofia juntament amb Hegel. Va ser deixeble de Hegel, i per tant la seva filosofia estava influenciada per ell.
Ràpidament va criticar la filosofia Hegeliana, seguint dos punts que van ser la base del seu pensament:
-La concepció antropològica de tota religió.
-La criticamaterialista de tot pensament especulatiu.
A causa del seu caràcter crític sobre la religió, no va poder exercir docència fins a la revolució de 1848, quan els seus alumnes el van reclamar.
Feuerbach es va convertir en el mestre del pensament dels joves hegelians. Va centrar els seus interessos en l'elaboració d'una interpretació humanística de la teologia, en obres com L'essència del cristianisme(1841), la seva obra més destacada, en la qual considera a Déu com una imatge de l'home. La seva filosofia tractaba de reconduir aquesta i altres «espiritualitzacions» a la realitat del «home singular», l'home físic, amb els seus sentiments i necessitats concretes.
Feuerbach és una de les principals figures de l'anomenat «hegelianisme d'esquerres».
Actualment és considerat el pare intel·lectual del’humanisme laic contemporani.

Obra.
Feuerbach va iniciar els seus estudis amb la cerrera de Teologia a Heidelberg, però després d’assitir a les classes de Hegel, aquest va fer cambiar la seva dirección i va iniciar els seus estudis de filosofía a Ernalger (1826).
Al 1828 aconsegueix el grau de doctor amb la seva tesis (en una línia molt hegeliana): “De ratione una, universali, infinita”, és adir, “Raó una, universal i infinita”.
Entre 1828 i 1876 escriu unes 17 obres en alemany i 7 obres en castellà. Entre aquestes 24 obres destaquen les següens:
Posterior a la seva tesi, va escriure “Pensamientos sobre muerte e inmortalidad” al 1830, el qual va ser una publicació anònima encara que ningú posava en dubte que ell sigués l’autor.
Inicia així la seva activitat com a escriptor i ambnomés esporàdiques intervencions publiques com conferenciant.
Publica al 1839 “Crítica de la filosofia de Hegel”, uns anys abans de que cambiés la seva filosofia i pasés de creure en la raó hegeliana a creure en “l’home”.
Feuerbach treballa en la redacció de “l’essència del cristianisme” desde marc de 1839 fins a gener de 1841. A la primera meitat de juny d’aquest any apareix la primeraedició. Feuerbach volia incialment publicar anonimament també aquesta obra (igual que “Pensamientos sobre muerte e inmortalidad”). Encara que aquesta obra es va terminar dient així, Feuerbach va proposar més títols com ara “Filosofia de la religió des de el punt de vista d’un racionalisme especulatiu” o “L’anàlisi de secrets de la dogmática cristiana”.
Al 1846 escriu “La esencia de la religión” i al1857 “Teogonía”, on reflexa que els desencadenadors de la dinámica religiosa són la fantasia o el desig.
La seva filosofia
La preocupació religiosa, va estar sempre present en ell, fins que va assistir a classes de filosofia de la religió de Hegel, el seu mestre. Aquelles classes van fer canviar totalment la seva direcció i la seva manera de veure la religió.
1-Hegel ensenyava una filosofiarelacionada amb la religió: La realitat procedeix de l’idea. (El món és creat per Déu).
Feuerbach en canvi presenta una filosofia independent a la religió: Déu és una projecció que el home fa de si mateix.
Aquesta és la raó per la que el materialisme de Feuerbach és completa amb el seu ateísme.
Hegel (absolut idealista) Feuerbach Marx (Materialisme històric)
2-Passa de pensar i no creure a...