Música

 Notació musical: conjunt de signes que s'utilitzen per representar de forma
gràfica una obra musical.

Pneumes: signes elementals que es situaven damunt de cada síl·laba del text iservien de guia per a recordar la melodia que calia cantar atenent a un repertori conegut abans. Els quatre pneumes elementals eren punctum, virga, clivis i podatus.
Els neumes mostraven el sentit ola direcció que havia de tenir la línia melòdica.

Al segle X van començar a posar-se línies per assenyalar amb certa exactitud l'alçada dels sons musicals.

La línia vermella traçadasobre el pergamí assenyalava el so Fa i servia com a referència per als altres sons, línia groga representava un DO i, finalment, el monjo benedictí Guido D'Arezzo va afegir dues més, creant eltetragrama.
A Guido D'Arezzo va donar nom a les sis primeres notes de l'escala - ut, re, mi, fa, sol, la -, basant-se en les primeres síl·labes dels versos d'un himne del segle VIII. Amb el temps laprimera síl·laba es va canviar per Do i es va afegir el Si unint la "S" i la "I" dels dos últims versos (Sancte Ioanes).
També va idear un sistema d'aprenentatge dels sons, intervals i escalesconegut com la mà guidoniana.

Polifonia: cant a vàries veus.

Al segle XVII, queden establertes les figures musicals tal i com les coneixem actualment, comencen a emprar-les indicacions detempo o de velocitat: allegro, adagio, etc. També comença l'ús dels matisos de dinàmica, encara que no passen de ser nivells de intensitat molt limitats: forte o piano. Aquesta notació permet jafixar les quatre qualitats del so:
✔ Alçada: gràcies al pentagrama i les claus.
✔ Durada: gràcies a les figures, els silencis, els compassos, el pols...
✔ Intensitat: gràcies als reguladors i lesabreviatures d'intensitat, principalment.
✔ Timbre: anotant els instruments a utilitzar i a través d'indicacions de com tocar aquests instruments (Stacatto, Col Legno, Sul ponte...)

Al segle...