Mar I Cel - Àngel Guimerà

ACTE PRIMER
- Escena I: Saïd està dormit en la llitera, Mahomet i Osman netejant i ordenant les armes mentre parlen sobre els combats que fan. De moment, Hassèn es queixa i els diu que callen que Saïd encara dorm però ja no té febre, ja que estava ferit del seu anterior combat. Hassèn comença a explicar-los comva ser l'accident de Saïd: Saïd va saltar cap a un enemic i ell el va seguir, però''accidentalment'' el va ferir quan va desviar la seua arma. Els homes ho senten per Saïd però Hassèn diu que l'està curant una cristiana. A partir d'ací comencen a parlar de dones, sobre quan pagaria cadascú per elles. Osman diu que per mil dobles s'aniria a l'Alger per estar amb una dona que l'estima moltíssim, però com no els té no pot fer res. De sobte, Saïd intervé donant-li a Osman un anellvalorat per mil dobles. Açó no pareix agradar a Mahomet i a Hassèn. Una vegada finalitzada aquesta conversació, Saïd mana cridar a tots per anar-se'n.
- Escena II: Hassèn està arreglant-li la bena a Saïd mentre que aquest li diu que té la culpa. Ara hi apareixen Blanca (la cristiana) i Carles. Saïd mana Blanca que el cure i ella ho fa demanant perdó al senyor (a part) per haver de tocar la mad'aquest home. Saïd diu a Hasssèn que traiga a Malek.
- Escena III: Blanca cura a Saïd mentre que Carles l'ajuda. Carles i ella comenten que la mort seria un plaer al costat del que estan fent. Una vegada ja l'han curat, Saïd comença a preguntar-se per Malek. Saïd li pregunta a Blanca el seu nom, ella li'l diu i ell, sobtadament, cau en gran tristesa perquè sa mare es deia així. Però s'adona queMalek ja ve.
- Escena IV: Malek pregunta que si l'ha cridat i Saïd diu que ell te l'obligació d'obeïr-lo en tot el que demane, ja que ell té tot el poder. Saïd s'alça de la llitera ajudant-se de Hassèn i evitant fer contacte amb Malek, el qual li diu que hauria de reposar perquè està ferit. Però Saïd l'ignora i pren direcció cap a la coberta.
- Escena V: Blanca i Carles son pare i filla. Carlescomenta que si la mort fòra a parar a mans dels seus amos seria benvolguda, però si fòra cap a un d'ells dos, seria l'infern. Blanca comença a recordar com els van captar. Ells eren al seu vaixell navegant quan de sobte el vaixell dels seus captadors s'acostava; ella va caure com morta i quan va despertar el seu vaixell hi era al fons del mar. El pare i la filla es fiquen a parlar del futur que elsespera; ell diu que com a vell que és no el quedarà molt, però que ella, com que és molt bella i jove, podrà viure. L'home diu que com han sigut bons cristians, Déu ha de ser-ho amb ells, i diu que com antigament els cristians guanyaren i expulsaren als moros de València, ara ells són qui volen vengar-se. Blanca, que des de ben xicoteta havia estat en convents de monges, confessa que tota la vidaha servit a Déu, fins i tot quan era temps de jugar amb nines. Ella s'adonava de xiqueta que fora del convent hi havia gent realment feliç. Ara Blanca s'adona que ha basat la seua vida en Déu i que ell l'ha fet tal com és ara. Ambdós se'n van al camarot.
- Escena VI: Hassèn, Osman i Ferran baixen cap a la coberta.
- Escena VII: Ferran i Hassèn mantenen una conversació. Ferran li pregunta que siserveix al noble Saïd i l'el·logia. Hassèn diu que si i que ell fa el que deu, que hauria que veure el que ell (Ferran) faria en el seu lloc. Ferran diu que penjaria a tots els tripulants del vaixell, sobretot al Saïd. Hassèn l'amenaça dient-li que seria a l'inrevés, que Saïd podria acabar amb ell quan vullguera.
- Escena XIII: Ferran es séu per esperar la seua cosina i el seu oncle mentre esqueda pensant en la conversació que ha tingut amb Hassèn.
- Escena IX: Blanca va on Ferran es troba i ell li pregunta que per què ella està lliure pel vaixell. Ella li explica que cura el braç de Saïd i fa per cridar son pare, però Ferran la deté; comença a confessar-li que la seua mare (de Blanca) el volia com al seu gendre i que ell la vol, però ella el rebutja dient-li que han d'amar a Déu....