Resum Escena 1A Mar I Cel D'Àngel Guimerà

Mar i Cel d’Àngel Guimerà
Acte I
* Escena I
Any 1639
Corsaris algerians que es dirigeixen a Alger i hi seran en quatre dies si continua bufant el vent. Cau la tarda. Mahomet està netejantles armes i les passa a Osman perquè les pengi del pal major i per les parets.
Vénen de Mallorca, on han fet pres un galiot important com pocs se’n veuen. Hassèn demana que parlin fluix perquè nodespertin l’arraix, en Saïd, ja que es troba descansant. Aquest ja no té febre provocada per una ferida en l’assalt o abordatge d’un vaixell enemic. Hassèn és la mà dreta de Saïd, el seu fidel servidor iés comparat amb un gos mastí. Ell el va salvar, va matar l’home amb la seva destral i aquest mort li va causar una lleu ferida al braç al capità, al caure. Hassèn es lamenta que el metge Ismul va morirpartit en dos trossos per una bala i ara no el pot curar, mentre que Mahomet se’n burla de manera irònica dient que és millor que estigui mort perquè era lleig, i que curi taurons. Osman diu que lisap greu només per Saïd, no per Ismul ( persona que pot actuar segons conveniència i se serveix dels altres?).
Per força l’està curant una cristiana i Mahomet irònicament diu que és un goig estar feritper tal que et curin unes mans tan fines com les de Blanca. Hassèn, cremat pels comentaris de Mahomet diu que Saïd mai fa cas de les dones que rapta per a l’harem. I Osman fa el comentari que Blancaanava a ser monja.
Joanot es mostra esquerp i solitari, avorrit de tot, sense ganes de parlar.
Mahomet fa que Osman pengi un punyal amb l’empunyadura en forma de creu- indici- que era delscristians. La fulla talla fins quieta.
Mahomet explica que és vell i que mai ha vist una presa com la d’abans-d’ahir, un important galiot. Primer la noia, el pare vell i ric que pagarà el seu rescat, lacàrrega, el patró del vaixell, gent de mar... Vint-i-vuit presos pel cap baix. Quinze mil dobles fent curt.
Osman voldria tenir aquests diners! Hi somia! Encara que només en fossin mil. En Mahomet els...