Mar i cèl, Àngel Guimerà

MAR I CÈL, ÀNGEL GUIMERÀ

Àngel Guimerà és l’autor d’aquesta obra de teatre, escrita l’any 1888. És una tragèdia romàntica, la qual l’autor va escriure durant la seva primera etapa com a escriptor.
És una obra escrita en vers i és de tipus historicoromàntic. En ella s’aprecien característiques principals del seu teatre, com ara, els conflictes dels personatges, els quals es mouen enambients romàntics.
L’acció de Mar i Cel se situa en alta mar durant la primera meitat del segle XVII. Saïd és el capità d'un vaixell de pirates algerians que han fet presoners un grup de cristians després d’assaltar la seva nau. Ell està ferit i ordena que li portin alguna presonera que el curi; ella és Blanca, filla de Carles, un cristià conservador, la qual curarà a diari la ferida del capità, peraixò té més privilegis que els altres. Amb el temps s’enamoren. Carles renega de la seva filla en saber que estima a un musulmà i mata a Saïd disparant-li. Aleshores Blanca es clava el punyal al mig del pit, suïcidant-se. Al final, la mort dels dos protagonistes és l'única manera d'aconseguir estar junts en amor. Viuen en dos móns oposats, un és el mar i l'altre el cel, que només s'ajunten al'horitzó que és la mort.

La idea central que l'autor transmet és una observació sobre com dues persones de creences diferents són capaces d'estimar-se, deixant a una banda les seves diferències, com seria en aquest cas la seva religió i la seva manera de viure.

L'acció de Mar i cel transcorre durant l'any 1609, any en què s'inicia l'expulsió dels moriscos. Aquests fets reals s'utilitzen percrear les circumstàncies d'un amor impossible entre un jove morisc convertit en pirata, Saïd, i una donzella cristiana, Blanca. En aquesta obra el context històric s'aprofita per crear un marc idoni en el qual es desenvolupi la història d'un amor impossible. S'aprofita aquest moment històric de conflicte i enfrontament per construir la personalitat d'un heroi de ficció.

L'obra teatral comptaamb tres actes i està escrita en decasíl·labs blancs, és a dir, no hi ha rima. El primer acte es divideix en XIX escenes, el segon acte també es divideix en XIX escenes i el tercer i últim acte es divideix en XIII escenes. Ja que és una obra de teatre trobem diàlegs entre Blanca, Carles, Ferran i després Saïd.

L'escena XI pertany al segon acte de l'obra de Mar i cel . Aquesta escena explicaque Blanca li demana al seu cosí Ferran que quan arribin a l'Alger que la mati amb un punyal que ella porta amagat al pit. A continuació el seu pare es cobreix la cara amb les mans i se'n va a un costat plorant, ja que no vol escoltar la conversa. Llavors Ferran segueix parlant amb Blanca i sense saber-ho la va portan on es Saïd. Quan Saïd escolta la conversa, ja que estava amagat al peu del'escala, es posa molt gelos ja que es pensa que Blanca i Ferran s'estimen. I com que no es pot aguantar finalment Saïd surt del seu amagatai i crida a Ferran que se'n torni al seu cambrot. I els tres, Blanca, Ferran i Carles s'ajunten per acomiadar-se. Saïd que no pot aguantar-se més de la gelosia que té li demana a Ferran què li estava dient a Blanca. I això desemboca en una gran discussió entre elsquatre inclòs Carles. I finalment acaba amb un gran conflicte en què Saïd crida els altres pirates.
El títol d'aquesta obra té un sentit molt simbòlic ja que representa que Saïd és el mar i Blanca és el cel i que mai podran estar junts només en l'horitzó o sigui que només podran estar junts morts.

Personatges més importants:
-Blanca: És la protagonista de l'obra juntament amb Saïd. Éscristiana i està presonera en el vaixell. És la filla de Carles i es la cosina de Ferran. Quan van ser assaltats pel vaixell musulmà, a ella la portaven cap a un convent per fer-la monja. És una dona sensible i molt religiosa, això ho podem observar quan es posa a plorar per les paraules que diu Saïd i durant tota l'obra està pensant si el que fa és correcte segons la religió cristiana. La seva...