Mar i Cel

Àngel Guimerà

Mar i cel
Tragèdia en tres actes i en vers
(Recull teòric d’apunts)
Encara és ben viva la imatge del vaixell pirata que el grup Dagoll Dagom va plantar als
escenaris en un espectacle musical basat en l’obra d’Àngel Guimerà, però escrit per
Xavier Bru de Sala. La relació entre la tragèdia guimeraniana i l’espectacle de Dagoll
Dagom existeix, encara que pot crear confusió jaque la intencionalitat literària i teatral
és diferent.
Segons l’escriptor Josep M. de Sagarra, Mar i cel és una obra que comença a una alta
tensió i que la manté fins al final, apuntalada sempre en el llenguatge de més qualitat
que produí el poeta. És per això que la considera una obra de plenitud.

UNA TRAJECTÒRIA LITERÀRIA EN ASCENS: DE LA POESIA A LA TRAGÈDIA
Jaume Ramon Vidales vaengrescar Guimerà a utilitzar el català com a llengua literària.
Li va transmetre la imatge entusiasta de la literatura de la Renaixença i el va empènyer
a triar el català amb una certa voluntat de militància. Aviat es va integrar en
associacions catalanistes com La Jove Catalunya.
Guimerà es va convertir en Mestre en Gai Saber als Jocs Florals de l’any 1877.
El crític Josep Yxart el consideravael millor poeta líric de l’època. Valorava la seva
capacitat lingüística i literària a l’hora de transmetre emocions. Guimerà excel·leix en
els diàlegs, en els monòlegs, en l’encert narratiu a l’hora d’explicar històries i en les
ambientacions plenes de sentit plàstic dels seus poemes. No resulta estrany, per tant,
que li proposessin la dedicació al teatre. A més, enmig d’un panorama teatralpoc
ambiciós i monopolitzat per Frederic Soler, amb una certa tendència a insistir en peces
còmiques i costumistes o melodramàtiques, calia apostar per una renovació de
l’escena catalana.
Guimerà no va trencar de manera absoluta amb la dedicació a la poesia. A més, no
entenia el teatre allunyat de la poesia i, per tant, les primeres obres que va escriure
van ser en vers, com era habitual enla seva època. Va demostrar que sabia portar la
poesia a l’escena amb l’ús del decasíl·lab blanc, que s’adapta perfectament al
llenguatge que utilitzen els personatges. Va aconseguir que la condensació que
comporta l’ús del vers potenciés l’expressivitat dramàtica. Alhora, el decasíl·lab blanc,
sense rima, evita la cantarella i s’aproxima a la naturalitat de la prosa.

Les primeres tragèdiesde Guimerà (entre les quals hi ha mar i cel) s’estrenen al llarg
de la dècada dels vuitanta. Són tragèdies històriques perquè tenen una ambientació
situada en moments del passat, però sense cap intenció de fer-ne un ús polític a favor
dels ideals del catalanisme.
Guimerà utilitza el marc històric per situar, de manera creïble, els personatges
apassionats de les seves tragèdies. També, enaquestes obres, comença a concretar
algunes de les temàtiques que desenvoluparà posteriorment en els drames realistes de
la dècada dels noranta (Maria Rosa, Terra baixa...): la figura del personatge marginat
que ha de triar entre ser fidel a la pròpia col·lectivitat o seguir els impulsos del seu cor.

LA TRAGÈDIA GUIMERANIANA
Tot feia pensar que es decantaria pel drama històric dedicat aenaltir les glòries del
passat, en sintonia amb el catalanisme de la Renaixença. Tot i això, la tria definitiva del
gènere teatral de la tragèdia i l’allunyament de la temàtica històrica com a eix central
de les seves obres tenen un sentit i una justificació.
El nostre autor s’adona que ha de jugar fort en la creació de figures humanes que, des
de la seva individualitat conflictiva, puguinesdevenir caràcters universals.
D’altra banda, Josep Yxart li fa descobrir el teatre de Schiller i, en definitiva, la visió de
l’heroi ètic positiu, que lluita contra les lleis injustes o contra la hipocresia social; i que
ho fa tot sortint-ne victoriós i afirmant la seva llibertat. Guimerà els mostrarà com a
éssers que viuen, de manera angoixada i obsessiva, l’enfrontament amb la societat que
els...