Marta

PROVA PARCIAL FILOSOFIA

1- Aquest fragment que fa referència al llibre IV de la República, és de caràcter ontològic. Plató s’ajuda del diàleg ja que és el millor vehicle literari per expressar filosòficament l’estructura de la realitat. L’idea fonamental del text és el debat entre la ciutat (polis) i l’individu ja que un dels principals objectius de tota la obra platònica és la recerca de laciutat perfecte. Plató analitza la justícia en la ciutat i després de la justícia en l’individu, en l’anima individual. Finalment de la construcció d’aquesta ciutat ideal plató, n’evidencia la seva saviesa,valentia, moderació i justícia.

2-
«ciutat sàvia»( Ciutat que està regida per els filòsofs-reis, que són aquell que posseeixen el saber perquè contemplen la unitat del Bé i la Bellesa, elsquals es realitzen en una ciutat a través de la justícia.

«classes»( Els diversos grups de ciutadans que formen la ciutat; els governants, coneixedors de la veritat, els guardians , que procuren l’ordre intern i la defensa de la ciutat i, els agricultors i els comerciants que s’ocupen de les necessitats vitals de la ciutat.

3- En aquesta frase extreta del fragment del llibre IV de laRepública ens fa referència a l’etimologia de la paraula justícia, és a dir, quins són aquells elements característics que fan que una ciutat o bé, un individu siguin justos.

Pel que fa la ciutat podem dividir-la en tres classes; els governants, els guardians i els agricultors i els comerciants. Cadascuna d’aquestes classes cultiva una excel·lència (areté) determinada que de manera generalitzada,podríem considerar que són la saviesa, que és el saber deliberar bé el que li convé a la ciutat com un tot i l’excel·lència que han de posseir els governants. L’excel·lència que hauria d’estar en possessió dels soldats i dels auxiliars dels governants, seria el coratge o la valentia ja que és el saber mantenir allò que és essencial com a essencial. El domini de la temprança hauria d’estar en mans tantdels governants com els súbdits per tal de garantitzar concordança i harmonia entre ells ja que aquesta possibilita l’ autodomini, el ser amo d’un mateix. Finalment, com a resultat d’aquesta concordança i harmonia entre les classes de la ciutat s’obté la justícia, que és una excel·lència que és du a terme quan les altres tres es donen plegades. En el cas que aquestes quatre excel·lències no escultivin, això provocarà la injustícia, és a dir, el desequilibri que es produeix en una ciutat en la qual no hi ha ordre natural que procuri l’harmonia. Aquests desordres no seran res més que crims.

Només una ciutat feta de ciutadans justos podrà ser justa de debò i podrà viure en l’esplendor d’haver adquirit i gaudit de la formació cívica necessària. També en l’ànima humana de cada individu s’hade produir aquesta harmonia i aquesta concòrdia per tal de que la justícia es manifesti. L’ànima individual té les mateixes excel·lències i la seva unitat en l’individu (la justícia individual) i està composada per tres forces o parts que tenen a la vegada diferents funcions. La part racional és la part a la que li pertoca governar en l’individu i conduir les altres dues parts de l’ànima. També,li permet salvaguardar el que la raó li mostra com allò que cal fer i les seves virtuts són la saviesa i la prudència. La part més fogosa és la irascible que està constituïda per les passions nobles , desencadena la funció de protegir i de defensar i té la fortalesa i el valor com a virtuts. Per acabar, parlem d’una tercera part anomenada concupiscible que té com a objectiu conservar i produir elsdesitjos baixos i les necessitats físiques. L’excel·lència d’aquesta última part és la temprança. En conclusió, la injustícia en l’ànima de l’individu és el desordre que s’hi opera quan cada part no acompleix la seva funció ètica.

Per tant, com expressa el text, la justícia és l’acte que cadascun realitzi el que li correspon, si tothom fa la seva tasca entre tots podrem fer una ciutat...