matrimonio arnolfinni

MATRIMONI ARNOLFINI
El matrimoni Arnolfini o el Retrat de Giovanni Arnolfini i la seva esposa és un quadre del
pintor flamenc Jan van Eyckdatat el 1434.
Representa el ric mercader Giovanni Arnolfinii la seva esposa Jeanne Cenami,
establert sa la ciutat de Bruges (actualmenta Bèlgica) entre 1420 i 1472, on van
prosperar econòmicament.
Està considerada comuna de les obres més notables de vanEyck. És un dels primers
retrats de tema no hagi o gràfic que es conserven i, a la vegada, una escena
costumista.
La parella apareix dreta, a la seva cambra; l'espòs beneeix la seva dona, que li ofereix
la seva mà dreta, mentre recolza l'esquerra en el seu ventre. El posat dels personatges
resulta teatral i cerimoniós, pràcticament hieràtic; alguns especialistes veuen en
aquestes actitudsflegmàtiques una certa comicitat, tot i que els molts que interpreten
la representació d'un casament atribueixen el seu aire pompós a aquest fet.

CONTEXT HISTÒRIC
Aquesta obra la podem inserter en l’art gòtic de l’Edat Mitjana. El gòticpresenta una
cronologiaque abasta propde 400 anys, des de la segona meitatdel segleXII fins el
segle XVI, però a cada lloc pot variar la cronologia; perexemple, a Itàlia al segle XV ja
ha desaparegut; en canvi, a Anglaterra sobreviu quasi fins al segle XIX. Malgrat tot
podem dir que el período per Excel·lència del gòtic foren els segle sXIII, XIV i XV. A
grans trets podem diferenciar una sèrie d’etapes:
Protogòtic o primer gòtic (segona meitat del segle XII). Es construïrenles primeres
catedrals a França.
Gòtic clàssic (segles XIII i XIV).Construcció de les grans catedrals i consolidació de
l’estil. El segle XIII fou el período clàssic pur a França i el segle XIV fouel período
d’expansió a altres zones (Balears, Catalunya, Anglaterra i Alemanya).
Gòtic flamíger (segle XV). No aportà innovacions tècniques i expressà un gust per la
decoració exuberant.

Canvis socioeconomics entre els segles XII i XV.
A partir del segleXII,l’augment demogràfic i el perfeccionament dels mètodes
agrícolas i comercials iniciaren l’expansió econòmica. Així, al llargdel segleXIII les
ciutats agafaren força ja que es convertiren en un centre de producción i intercanvi
comercial.
Les velles ciutats romanes, gairebé abandonades, renaixeren o se’n crearen de noves.
Com a conseqüència de tot això, la ciutates convertí en el centre cultural,desplaçant
els monestirs, onva aparèixer l’artgòtic.

La reforma cistercencai els nous ordes religiosos.
En el segle XII es produí una reforma de l’orde del Císter impulsada per Sant Bernatde
Clairvaux. Aquestva criticar l’exuberància ornamental dels monestirs romànics i va fer
una opció de pobresa, criticant el sistema de vida dels benedictins. Va prohibir la
decoració dels edificis i vapropugnar una més gran preocupació per la funcionalitat
arquitectònica; aquesta havia de quedar reduïda als elements estructurals, la qual
cosa va suposar que es produïssin avanços en l’enginyeria tècnica. L’Església també es
va haver d’adaptar a la vida urbana i va haver de crear nous ordes religiosos: els
dominics i els franciscans (ordesmendicants), les quals fundaren els seus convents a lesnoves ciutats.

L’evolució del pensament teològici filosòfic
El saber, fins llavors en poder exclusiu dels monestirs, es traslladà a les ciutats
(universitats). En aquestes s’estudiava i es traduïa Aristòtil (segleXIII), el qual i naugurava
un nou corrent de pensament que s’estengué per tot Europa. Sorgí la importancia de
l’observació del món sensible i en les arts plàstiques això derivà capa un major
naturalisme.

El despertar de l’humanisme.
Al segle XIII Sant Francesc d’Assís va introduir una dimensió nova de l’home. Es va
començar a pensar l’home com quan criatura més, on la síntesi materia esperit es
manifestava d’una manera esplèndida. Des d’aleshores el cos ja no va ser un suport
miserable de l’ànima, sinó una obra meravellosa de Déu.

ESTIL FLAMENC –SEGLE XV...