Meditacions metafisiques

1a meditació De les coses que hom pot posar en dubte
Cal posar un fonament de les ciències que sigui segur, ferm i constant. Descartes vol desfer-se de totes les falses opinions admeses fins aleshores com a veritables.
El procediment o mètode consisteix a sotmetre a la prova de foc del dubte tota opinió, per trobar el camí recte cap a la veritat.
De què es pot dubtar?
1) Dels sentits :alguna vegada ens han enganyat.
2) De la suposada salut mental : no hem d’obrar com els folls.
3) De la diferència entre vetlla i somni : no sembla que es puguin distingir amb netedat.
4) De la Física, l’Astronomia, la Medicina i les altres ciències : procedeixen per composició de nocions simples, i per això són força dubtoses i incertes. Quines ciències no són dubtoses? L’Aritmètica ila Geometria, car tracten de coses simples i generals, i no es refereixen a coses existents en la natura.
5) De Déu : com que és omnipotent, pot ser que m’enganyi contínuament o que permeti que m’equivoqui de vegades.
6) d’un geni maligne : tot el que percebo podria no ser res més que les seves il·lusions i enganys.
2a meditacióDe la natura de l’esperit humà i que és més fàcil deconèixer que el cos
Cal, doncs, fer cas del més petit dubte que puguem tenir i trobar una certesa – la primera – que sigui indubtable.
Això: quan dubto, és cert que dubto; si m’enganyen els sentits, les idees, Déu o un geni maligne, no hi ha dubte que jo sóc , altrament no podria ser enganyat.
La 1a certesa, doncs, és: “Jo sóc, jo existeixo.” És una certesa necessàriament veritable, més certa imés evident que qualsevol altra cosa.
Però, jo, que sóc, què soc? Respondre amb la vella opinió que sóc una ànima, comporta dificultats: com es pot definir l’ànima? Una cosa rara i subtil, com un vent, una flama o un aire molt subtil? Tot això és massa corporal.
Jo no sóc res de corporal, sinó una cosa que pensa. Vista amb la claredat i distinció de l’enteniment, la cera no és res més que unacosa extensa, flexible i mudable. Distingim la cera de les seves formes exteriors.
Les coses corporals (la matèria) no són res més que extensió, figura i quantitat.
El jo , en canvi, no és una substància material, sinó esperit , cosa que pensa.
Que jo sóc i que jo sóc esperit, cosa que pensa, és la primera certesa indubtable que podem trobar.

3a meditació De Déu, que existeixEnteniment, voluntat, imaginació i capacitat de sentir són les facultats del jo o modes de pensar , formes de pensar que es troben en el jo.
El descobriment de la 1a certesa/veritat ofereix el criteri per a ésser cert d’alguna cosa: una percepció clara i distinta : “ja puc establir com a regla general que totes les coses que concebem força clarament i amb força distinció, són totes veritables.”(120)
En què es fonamenta, però, el criteri de la claredat i la distinció de l’enteniment? En l’existència de Déu , en tant que és perfecte, bondat infinita i omnipotent, i, per tant, no ens enganya i ens ha creat amb una natura capaç de conèixer la veritat de les coses a través de la claredat i la distinció de les idees del nostre esperit.
Sense el coneixement que Déu existeix i que Déu noés enganyador , no podríem mai ésser certs d’alguna cosa. Déu és la garantia del coneixement , de la certesa i de la veritat.
Per demostrar-ho, Descartes analitza els tipus d’idees que apareixen en el nostre enteniment i en troba tres segons l’origen: “d’aquestes idees, les unes semblen ésser nascudes amb mi, les altres ésser alienes i venir de fora, i les altres ésser fetes i inventadesper mi mateix.” (123) Per tant: innates , adventícies i factícies .
La natura ens inclina a creure que les adventícies són semblants als objectes o coses del món. Però aquesta conseqüència, la raó no la troba pas necessària, ja que els sentits ens han enganyat no poques vegades.
Ara bé, les idees que representen substàncies tenen més realitat objectiva, més graus de l’ésser o de...