Les meditacions metafisiques

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 9 (2222 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 15 de diciembre de 2010
Leer documento completo
Vista previa del texto
INTRODUCCIÓ DEL TREBALL DE
“LES MEDITACIONS METAFÍSIQUES”.

- Aquest treball està composat d’aquestes parts:

• Biografia de René Descartes.

• Introducció de les “Meditacions Metafísiques”.

• Resum de totes les meditacions.

• Opinió personal sobre Descartes i sobre les seves teories.

He triat fer el treball de filosofia d’aquest filòsof, perquè és el que més m’ha agradat detots els estudiats fins al moment, crec que explica d’una manera entenedora totes les seves teories i, a més, ho fa d’una manera lògica i coherent a diferència d’altres filòsofs de l’època.
Amb aquest treball espero, a part de repassar totes les seves teories, aprendre-les una mica més i acabar d’entendre tots els matisos que Descartes volia expressar.

René Descartes.

René (La Haye,França, 1596 - Estocolm, Suècia, 1650) Filòsof i matemàtic francès. Descartes es va educar en el col•legi jesuïta de La Flèche (1604-1612), on va gaudir d'un cert tracte de favor en atenció a la seva delicada salut.

Va obtenir el títol de batxiller i de llicenciat en dret per la facultat de Poitiers (1616), i als vint-i-dos anys va marxar cap als Països Baixos, on va servir com soldat en l'exèrcit deMaurici de Nassau. En 1619 es va enrolar en les files del duc de Baviera; el 10 de novembre, en el curs de tres somnis successius, René Descartes va experimentar la famosa «revelació» que el va conduir a l'elaboració del seu mètode.



( Fotografia de René Descartes ).

Després de renunciar a la vida com a militar, Descartes va viatjar per Alemanya i els Països Baixos i va tornar a Françaen 1622, per a vendre les seves possessions i assegurar-se així una vida independent; va passar una temporada a Itàlia (1623-1625) i es va establir després a París, on es va relacionar amb la majoria de científics de l'època. En 1628 va decidir instal•lar-se als Països Baixos país que va considerar més favorable per a complir els objectius filosòfics i científics que s'havia fixat, i va residirallà fins a 1649.

Els cinc primers anys els va dedicar, principalment, a elaborar el seu propi sistema del món i la seva concepció de l'home i del cos humà, que estava a punt de completar en 1633 quan, al tenir notícia de la condemna de Galileu, va renunciar a la publicació de la seva obra, que tindria lloc desprès de la seva mort.

En 1637 va aparèixer el seu famós Discurs del mètode,presentat com a pròleg a tres assajos científics. Descartes proposava un dubte metòdic, que sotmetés a judici tots els coneixements de l'època, encara que, a diferència dels escèptics, el seu era un dubte orientat a la recerca dels principis últims sobre els quals fundar sòlidament el saber.

Aquest principi el va trobar en l'existència de la pròpia consciència que dubta, en la seva famosa formulació«penso, aleshores existeixo». Sobre la base d'aquesta primera evidència, va poder trobar, en part, el camí del seu escepticisme trobant en Déu l’últim pas de la veritat i de les evidències de la raó, que es manifesten com idees «clares i distintes».
El mètode cartesià, que Descartes va proposar per a totes les ciències i disciplines, consisteix a descompondre els problemes complexos en partsprogressivament, de més senzilles fins a trobar els seus elements bàsics, les idees simples, que es presenten a la raó d'una manera evident, i procedir a partir d'elles, per síntesis, a reconstruir tot el complex, exigint a cada nova relació establerta entre idees simples la mateixa evidència d'aquestes.

Els assajos científics que seguien, oferien un comprovació a les seves teories físiques, entreles quals destaca la seva formulació de la llei d'inèrcia i una especificació del seu mètode per a les matemàtiques. Els fonaments de la seva física mecanicista, que feia de l'extensió la principal propietat dels cossos materials, els va situar en la metafísica que va exposar en 1641, on va enunciar així mateix la seva demostració de l'existència i la perfecció de Déu i de la immortalitat de...
tracking img