Mediterrani

MEDITERRANI:
Del mite a la raó
El passat dijous, dia 5 de juny, vaig anar a CaixaForum per visitar l’exposició “Mediterrani: del mite a la raó” que explica com les antigues civilitzacions han forjat l’actual esperit europeu. Gràcies a la col·laboració de nombrosos museus europeus, la mostra reuneix 164 obres d’art greco-llatines que il·lustren el canvi de mentalitat que van experimentar lescivilitzacions mediterrànies al passar d’un món explicat a través dels mites a la racionalització de l’univers.
He pogut caminar entre estàtues, relleus, ceràmiques, frescos, mosaics i joies que il·lustren com van ser creades les ciutats que tenien en el mar Mediterrani una via de comunicació amb altres cultures, com les d’Orient Pròxim o la egípcia, amb les que van compartir moltes, idees,coneixements, creences i formes culturals.
1. Per fer més entenedora la meva explicació sobre el que he vist, dividiré l’ exposició en cinc grans blocs o apartats:

La mitologia:
L’ exposició comença amb una part dedicada a personatges mitològics i al relat de llegendes inventades per tal d’ explicar el perquè de les coses. Les primeres peces que vaig veure estaven relacionades amb el mite delrapte d’Europa, on Zeus surt representat convertit en un brau blanc. Diu la llegenda que Europa era una princesa fenícia de la qual s’enamorà perdudament el déu Zeus. Per tal que la noia no recelés, s’hi va acostar amb la forma d’un brau blanc molt dòcil. Quan es va haver guanyat la confiança de la princesa, deixà que aquesta hi pugés a coll i aleshores va arrencar a córrer i va dur-la a Creta. De laseva unió nasqueren Minos, Radamant i Sarpedó. Aquest mite està representat en un fresc que es pot veure al començament de la exposició. En aquesta part, també apareixen gran personatges com Ulisses, Jason o Hèracles que van ser els primers aventurers del mediterrani.

La cultura grega no tenia una teoria creativista, i per intentar explicar la realitat que els envoltava, havien imaginat unmón ple d’éssers amenaçadors contra els quals hi havia poques coses a fer, per exemple: un lleó que aterria la població de Nemea i que tenia una pell tan gruixuda que era impossible travessar-la amb cap arma; la Hidra, un monstre amb cabells amb forma de serps que habitava una zona pantanosa; o un enorme senglar que arrasava els camps de la muntanya d’ Erimant i tenia atemorits els habitants de lazona.


L’encarregat de conjurar aquests perills va ser Hèracles, més conegut pel seu nom romà: Hèrcules , qui en un atac de bogeria provocat per la deessa Hera havia mort els seus propis fills. Penedit, demanà a l’Oracle de Delfos que havia de fer per redimir-se i aquest li ordenà que es poses a les ordres del rei Euristeu de Micenes i que fes tot el que aquest li manés. El rei vaencarregar-li dotze treballs.
A l’exposició hi ha una petita sala on s’expliquen detalladament les dotze proves que va haver de superar l’heroi, aquestes són: el lleó de Nemea, l’hidra de Lema, la cérvola de Cerinea, el senglar d’Erimant, els estables del rei Augies, els ocells d’Estimfal, el bou de Creta, les eugues de Diomedes, el cinyell de la reina de les amazones, els ramats de Gerió, les pomes d’ordel jardí de les Hespèrides, i el gos Cèrber, amb tres caps, que vigilava la porta de l’inframón. Hèracles va superar els dotze treballs. Al cap del temps va aconseguir ser immortal i va passar a ser un déu de l’Olimp.

El Cosmos:
A mesura que vas avançant per l’ exposició, apareix el concepte del què és el Cosmos. A l’antiguitat el cosmos era considerat com un enigma, era el lloc on habitavenels déus i la mitologia n’explicava les peripècies. En un moment donat, els déus van enviar al món dels humans un ésser híbrid amb rostre femení, cos de lleó alat, urpes i cua de serp: era l’Esfinx, la qual va instal·lar-se a les portes de Tebes i plantejava un enigma als qui passaven per allà, que havien de resoldre les seves endevinalles amb el raonament. L’enigma de l’Esfinx era: «Quin és...