Meinas

ELS MENORS ESTRANGERS IMMIGRANTS INDOCUMENTATS

PRESENTACIÓ

He triat el tema dels MEINA per al meu treball perquè n’he tingut i en tinc una vinculació personal i, a més, perquè crec que la situació d’aquests menors és un problema greu, molt important i que està permanentment d’actualitat. A més, sóc jove i em sento molt a prop sent Sóc jove, i crec que

Fa uns anys vaig tenir unarelació molt estreta amb el món magribí. Durant tres estius seguits vaig anar al Marroc, on he vist la situació d’aquell país y he conegut a persones i joves que m’han fet veure els problemes i dificultats que tenen per viure i, sobretot, el difícil futur que en tenen els joves. A més, el meu pare ha treballat en un Centre d’Acolliment i el tema de la situació dels menors ha estat sempre un motiude conversa que m’ha ajudat a entendre una mica millor la situació

He conegut a joves que estan al nostre país en moltes situacions, gairebé totes difícils: indocumentats, amb documents, majors i menors d’edat... Sempre he intentat arribar a entendre perquè marxen dels seu país, què esperen trobar aquí, com venen, com es troben després d’un temps d’estar a Catalunya, quin futur tenen, etc. Sócjove, i em sento solidària a

Aquesta implicació personal ha fet que tregui unes conclusions generals que no són massa positives, sobretot perquè crec que hi ha una gran diferència entre les grans teories i declaracions que diuen que a Catalunya existeix una normativa i uns serveis i recursos que donen resposta suficient i eficaç al problema dels menors immigrants, i una realitat que s’entestaen demostrar el contrari.

A mida que he anat aprofundint en el tema m’he adonat, però, que aquesta visió no és suficient, per la qual cosa vaig pensar que em calia conèixer més a fons i de manera més objectiva la realitat. Per això he fet aquest treball, en el que he procurat tenir més dades, conèixer més opinions i consultar informes i documents que m’han permès distanciar-me una micade la meva implicació personal i ampliar el meu coneixement del tema.



1. ANTECENDENTS

Cap el 1997 es van detectar a diferents indrets de l’Estat Espanyol la presència significativa de menors immigrants sense referents familiars, especialment a Andalusia, porta d’entrada de la immigració, i a algunes ciutats de Catalunya. A primers de 1988 la situació comença a tenir moltaressò pública a Barcelona, perquè es detectaven grups de joves al carrer. Uns 60, que dormien en un túnel del tren situat al Pont de la Marina. També a Santa Coloma de Gramenet es produïa una situació semblant.

Un “grup de ciutadans i ciutadanes” va ser la primera en interessar-se i ajudar els joves del carrer. El problema va generar una gran alarma social i va tenir una gran repercussió, apartir de diversos articles als mitjans de comunicació que van donar a conèixer el tema i va fer reaccionar les diferents Administracions, que van reunir-se per discutir i plantejar alternatives. Van ser, però, diverses entitats les que primer van oferir algunes respostes concretes: el 1988 Cáritas Diocesana de Barcelona, amb el Projecte Al-Qantara de atenció a aquests menors en un Centre Obertdiurn al barri Gòtic; el 1999 la Fundació Mercè Fontanilles, amb el Projecte Saeemi (Servei d’atenció i acollida especialitzada per a menors immigrants) i el Casal d’Infants del Raval i la Fundació Joan Salvador Gaviota, que van crear casdascuna un Centre Obert diurn al Raval.

El 1999 es signa l’Acord Institutcional pel que les diferents administracions acorden adoptar diverses mesures peratendre i protegir els menors desamparats. La primera actuació concreta adreçada als MEINA es produeix el mateix 1999 per part de l’Ajuntament, que crea a Barcelona dos Equips de Detecció i Contacte, amb dos educadors de carrer cadascú.

Paral•lelament, a finals de 1999, es constitueix la Plataforma Ciutadana en defensa dels Menors Immigrants Desamparats, hereva del grup de...