Meningitis

Origen
Les causes més comunes de meningitis són les infeccions virals que generalment milloren sense tractament. No obstant això, les infeccions meningítiques bacterianes són extremadament greus i poden produir la mort o dany cerebral fins i tot amb tractament.
La meningitis pot ser causada per:
irritació química
Al·lèrgies a medicaments
fongs
paràsits
tumors
La majoria de les meningitis viralses deu al enterovirus, que són virus que també poden causar malaltia intestinal.
Molts altres tipus de virus poden causar meningitis:
La meningitis viral pot ser causada pel virus d’herpes, els virus que poden causar galteres i VIH poden provocar meningitis asèptica.
En què consisteix?
El sistema nerviós central està format pel cervell, el cerebel, la tija cerebral i la medul·la espinal. Les tresestructures primeres formen l'encèfal. Tot això està protegit pel crani i la columna vertebral. A més, el sistema nerviós es troba cobert per tres membranes anomenades meninges, que es localitzen directament sobre ell i li proporcionen una protecció addicional a la òssia. A l'interior d'aquestes membranes està el líquid cefaloraquidi, que funciona a manera d'amortidor de possibles lesions.
Lameningitis es defineix com la inflamació de les meninges, amb la consegüent alteració del líquid cefaloraquidi. Aquest líquid és molt important per al diagnòstic de la meningitis, ja que el seu aspecte canviarà, o no, depenent del tipus de microorganisme que produeixi.
Les infeccions neurològiques són un dels problemes més greus de la medicina, ja que la supervivència del pacient depèn fonamentalmentque es detectin de manera precoç per procedir immediatament al tractament específic. La gravetat d'aquesta infecció és molt més gran en els lactants i en els ancians. Cada any es produeixen 500.000 de meningitis al món.
Segons l'agent causal, es classifiquen en bacterianes i víriques:
Meningitis bacteriana: aquests casos que esdevenen més greus acostumen a afectar sobretot nens petits iadolescents, degut a que presenten un sistema immunològic més feble que els adults. Els bacteris més freqüents són el meningococ, l’haemofilus influenzae de tipus B i el pneumococ.
Meningitis vírica: produïda per la infecció d’un virus, que acostuma a curar-se sense seqüeles i és més benigna que la bacteriana. Moltes persones tenen meningitis viral en el transcurs de la seva vida i no són conscients. Adiferència de les causades per bacteris, en el cas víric la malaltia es dóna amb més freqüència i es presenta en petits brots o epidèmies. L’estiu i la tardor són les èpoques més propícies per al seu desenvolupament, afecta amb més freqüència als nens i als adults menors de 30 anys.
Hi ha altres tipus de meningitis que són de causa no infecciosa; és a dir, no són microorganismes els que originen lainflamació, sinó certes malalties, tumors, paràsits, o reaccions a fàrmacs que no solen trobar-se en el líquid cefaloraquidi. Es dóna en un nombre menor dels casos.

Símptomes
Davant la sospita de meningitis cal administrar sense tardança els antibiòtics necessaris i obtenir mostres de sang per a realitzar cultius. Un cultiu és un mètode diagnòstic que afavoreix el creixement de microorganismes pera la identificació dels bacteris que causen la malaltia.
Els símptomes típics són febre elevada, vòmits, mal de cap intens, sensibilitat a la llum i rigidesa del clatell. També pot produir somnolència exagerada, respiració ràpida i confusió mental, i de vegades una erupció cutània i fins i tot petites hemorràgies sota la pell.
En els nadons les manifestacions de la malaltia són menys evidents is'ha de sospitar si hi ha rebuig de l'alimentació, respiració queixosa i irritabilitat exagerada.

Possibles tractaments (vacunes)
Diagnòstic:
Es procedeix a realitzar una exploració acurada del malalt buscant signes d'infecció, especialment a nivell del cap, el coll, les orelles i la pell.
Es realitzen diverses proves i exàmens per assegurar-se de la presència de la malaltia (Radiografia de...