Mercado de emisiones

Albert Capdevila Guàrdia
DNI:43634060-R
Economia dels recursos naturals

1- El mercat de drets d’emissions, és un mercat on una autoritat central estableix un màxim sobre la quantitat permesa d’emissions d’un o més gasos contaminants. La idea per defensar un mercat com aquest, és la que incentiva a les empreses a invertir en la reducció de la contaminació. Al principi del període, l’autoritatreparteix els drets d’emissions, on hi ha el màxim permès d’emissions. Les empreses poden comprar drets d’emissions a altres empreses que prevegin que no els gastaran tots. Així, les empreses que hagin invertit en la reducció de les emissions, podran vendre els drets excedents. En canvi, les empreses que no s’hagin preocupat de la reducció de les emissions, hauran de comprar aquests drets,augmentant així els costos. En resum, una empresa paga per poder contaminar més, mentre que una altra es veu beneficiada per contaminar menys.
La afirmació crec que, a nivell teòric si que el mercat es pot regular sol i així arribar a l’eficiència. A més les empreses estan incentivades a reduir les emissions i així, poder vendre una part dels drets d’emissions i ser més competitives. Però a lapràctica, crec que és necessària que el govern o un organisme controli aquest mercat. Amb un òrgan regulador, els costos d’informació i tranjacció serien més reduits, facilitant la venta entre compradors i venedors de drets d’emissions. A més, l’òrgan regulador podria controlar que les empreses contaminessin allò que diuen i no poguessin contaminar més del límit que estableix el dret d’emissió.


2-L’anàlisi cost-benefici és un mètode per analitzar els costos o beneficis del present en el futur. Per poder comparar una dada del futur, l’hem de passar a dades actualitzades en el present. Per fer això, s’utilitza la taxa de descompte, que pot anar des de 0 a 1, on 0 significaria que el present és igual d’important que el futur i 1 que és més important el present que el futur. L’autor defensa quela taxa de descompte hauria de ser superior a 0, o sigui, que el futur és menys important que el present. Per justificar-ho, l’autor utilitza la justícia de Rawls. La justícia de Rawls diu que, en aquest context, davant el dubte entre dues opcions, s’ha de triar a la que afavoreixi als pobres. L’autor explica que les generacions futures seran més riques que nosaltres, per tant segons aquestajustícia, ens hem de preocupar més pel present i no tant pel futur, ja que les futures generacions tindran més diners i tecnologia per poder afrontar més eficaçment el problema del medi ambient.
La meva opinió sobre l’article de l’economista Xavier Sala i Martín, encara que no els comparteixi, els seus arguments poden tenir sentit, ja que si que els “nostre fills” heretaran un món més ric i amb unesinstitucions més fortes i a més amb una capacitat tecnològica molt més avançada que la nostre. Amb aquests factors podran encarar el problema del medi ambient amb més eficàcia que nosaltres. Amb aquest argument, pot fer arribar a la conclusió: no ens preocupem per present, o ho fem mínimament, i ja ho faran les generacions futures les que ho faran.
El problema és que, per començar, les futuresgeneracions podrien pensar igual que nosaltres: que ho facin les futures generacions. I no encarar el problema del medi ambient. Un altre problema del no tenir en molt en compte el futur és que si no deixem de contaminar el medi ambient es pot arribar a un punt en el que no hi hagi marxa enrere. Aquest punt seria catastròfic ja que no es podria tornar a la normalitat del passat. A més, si no actuemara, moltes espècies animals i vegetals podrien desaparèixer, fent més pobre el món on vivim i fent que futures generacions no puguin gaudir de la riquesa del món animal i vegetal. Hi ha incertesa sobre les conseqüències de les nostres accions del present en el futur. Per tant, s’hauria d’aplicar el principi de preocupació: de les diverses opcions possibles s’hauria de triar la que menys danys...