Merce

Mercé Rodoreda és l'escriptora contemporània que mès proyecció internacional ha donat a la literatura catalana del segle XX; tots els obres han sigut traduïdes i han rebut una bona acollida per partde la crítica de tots els països on han editat.
La producció literària rodorediana ha estat analitzada dónes de punts de vista diferents i amb la perspectiva de teories literaries distintes com, perexemple, l'estructuralisme, les psicoanàlisis i la critica literària feminista.
Mercé Rodoreda i Gurguí va naixer a Barcelona al bari de Sant Gervasí, el deu octubre de 1908. De ben petita visqué encontacte amb la literatura,el seu pare l'inculcà l'afecció als grans autors catalans, sobretot Guimerà, Ruyra i Verdaguer; esta aficio acabà de fomentar-li-la l'avi Pere Gurguí, catalanista i granamic de Verdaguer. Amb obra Aloma Mercé guanyà el premon Creixers al 1937.
L'any 1939 inicia per a Mercé Rodoreda i per a tants components de la seua generació un exili molt mes llarg del que esperaven.Esta etapa és un moment crucial per a l'escriptora , a mes de representar una decisiva i enriquidora experiència personal, "una lliçó de vida ", és un gran moment per a la formació intel·lectuald'autora.
Estos anys li aporten una solguda cultura que ella sabrà anar expresant a través dels seus llibres. Començà a conrrear el conte, perque no tènia temps material per escriure novel·la. Estoscontes responen a la tècnica classica de l'anàlisi psicològica. Alguns dels contes d'estos anys són publicats en revistes d'exili i foren recollits posteriorment a Vint-i-dos contes (1958) i Semblava deseda i altres contes (1978)
Els contes representen el camí que tria Mercé Rodoreda per arribar a la novel·la.
L'any 1954 és trasllada a Ginebra on inicia un periode de gran productivitat i finalmentla dedicacio plena a la literatura. Publica Vint-i dos contes amb la que obtingué el premon Víctor Català el 1957. La primera novel·la de la seua etapa de la postguerra va ser La plaça del diamant...