metodologia

La sessió. Definició, fases i característiques. Esquema de preparació i
realització.
APROXIMACIÓ A LA SESSIÓ
Els termes lliçó, classe i sessió
Qualsevol d’aquests termes pot ser vàlid i correcte. No obstant, la preferència en l’ús del
terme de sessió respon a diverses raons que a continuació expliquem:
-

-

El terme classe o lliçó te una vinculació exclusiva amb l’àmbit escolar jasigui
des del punt de vista de l’Ed. Física en general, ja des del de la pràctica
esportiva. D’alguna manera es fan servir els mateixos mots per a la resta de
les matèries escolars.
El terme de sessió és utilitzat indistintament en l’àmbit escolar i
particularment en el de l’entrenament. En definitiva és un terme obert i no
concretat a cap àmbit.

El concepte de sessió
La sessió és la unitatbàsica i operativa del procés d’instrucció. L’explicació d’aquesta
definició la desglossem en els següents apartats:
a) Unitat bàsica: La sessió no es pot entendre com a unitat independent, donat que
forma part d’altres unitats d’ordre general i superior que en forma ascendent es
concretaran en les unitats que inclouen vàries sessions (independentment del nom
que els les donem), en elprograma general (que inclou vàries unitats) i així
successivament fins a arribar al nivell d’organització més general i menys concret
(que en ocasions pot arribar a ser prescriptiu per part de les autoritats competents en
matèria d’educació, com en el cas del sistema educatiu i el Departament
d’Ensenyament).
Si ens referíssim al camp de l’entrenament podríem establir una estructuració
ascendent,similar a l’exposada anteriorment. Canviarien les denominacions d’allò
que hem anomenat unitats d’ordre superior: microcicle, mesocicle, cicle, macrocicle,
períodes, plans, etc
La sessió és una unitat bàsica ja que és a partir d’ella com s’aconsegueixen els
objectius proposats en els diferents nivells de la programació. Podríem dir que, tot i
que dintre de la programació, és la darrera cosaque es planteja, és en canvi la
primera cosa que s’ha de portar a terme.
b) Operativa: La sessió és operativa perquè provoca, realitza un efecte: les
modificacions en els comportaments dels alumnes/clients.
Mentre que els nivells de planificació i programació tenen un significat de previsió o
proposta i, per tant, de caràcter estàtic, la sessió es caracteritza per l’acció i
l’execució.
Lasessió no només comparteix amb els demés nivells de la programació la previsió
d’allò que es pretén fer i aconseguir amb les diferents variables que conformen el
model teòric del procés d’instrucció, allò a fer, sinó que a més refereix allò que es fa.
La sessió és operativa perquè és l’espai de temps en el que es porten a terme les
activitats del professor/instructor/monitor i els alumnes/clientsamb el propòsit
d’aconseguir els objectius formatius proposats en els diferents nivells de la
programació.
c) Procés d’instrucció: Per procés d’instrucció entenem les interaccions que es donen
en l’ensenyament i l’aprenentatge.

Aproximació històrica de la sessió
En els models tradicionals i que a Espanya han perdurat fins a l’actualitat s’observa una
característica comuna, laclassificació de la sessió en parts, sèries o grups d’exercicis.
L’estructura de sessió més utilitzada és la que la divideix en tres parts i que es concreta de la
següent manera:
1ª PART: Part inicial o introducció
Entrada en calor, estimulant, escalfament. També inclou exercicis d’”ordre”.
2ª PART: Part principal o fonamental
Cicle formatiu o de treball localitzat (analític). Cicle d’aplicació otreball generalitzat o
d’aplicació funcional.
3ª PART: Part final
Calmant o de tornada a la calma
La finalitat de cadascuna de les parts les resumim en:
1ª PART: Part inicial o introducció
Activar la circulació i provocar un efecte estimulant en els alumnes, preparant l’organisme
per al treball fonamental. Per a que no es molestin en fer els exercicis i aconseguir la
disciplina necessària...