METRICA

MÈTRICA I VERSIFICACIÓ. RESUM

A continuació podeu veure alguns dels conceptes bàsics que hem de tenir en compte en parlar dels aspectes formals de la poesia en vers. Els exemples pertanyen al segles XIX o XX per tal de facilitar millor la comprensió, però es poden aplicar perfectament a la poesia trobadoresca, que és l'origen de la poesia posterior. Podeu ampliar aquestes nocions a travésdels diversos manuals que hi ha en el mercat o a partir de les pàgines -poques- que trobareu a Internet.

RIMA
A l'hora d'analitzar la forma d'un poema ens hem de fixar en el nombre de síl·labes de cada vers i en les relacions de tot tipus que s'estableixen entre els versos (en aquestes nocions bàsiques deixarem de banda el concepte de ritme). Comencem pel concepte de rima. Consisteix en larepetició de sons, normalment al final d'un conjunt de versos. Observeu que parlem de sons, no de grafies.
La rima es divideix en dos grups: rima consonant i rima assonant.
Rima consonant (o perfecta). A partir de la darrera vocal tònica coincideixen tots els sons de determinats versos. Cal recordar que quan s'analitzen les rimes és costum anar escrivint una lletra (seguint l'ordre alfabètic) a ladreta de cada vers, que es va repetint a mesura que coincideixen els sons (l'apòstrof que hi ha al costat de cada rima indica que la rima és femenina -més avall s'explica el concepte-). La rima consonant és la preferida, i pràcticament única, que feien servir els trobadors. Fixeu-vos que escrivim les lletres minúscules quan la rima correspon a versos d'art menor (fins a 8 síl·labes) i les lletresmajúscules en els versos d'art major (de 9 a 12 síl·labes).

En ma terra del Vallès a
tres turons fan una serra, b'
quatre pins, un bosc espès, a
cinc quarteres, massa terra. b'
"Com el Vallès no hi ha res. a
Pere Quart

En l'exemple que teniu a continuació podeu veure com no coincideix cap grafia, tot i així, una lectura correcta ens fa veure que els sons sí que es corresponen i per tantes tracta d'un exemple de rima consonant.

Ens banyarem de frac: Som a l'introit. A
Del son, grosser, ja en parla Sigmund Freud A
J. V. Foix

Rima assonant. A partir de la darrera vocal tònica, únicament coincideixen els sons vocàlics.

Si s'allunya i no et mira, a'
si t'és advers l'instant, b
de plorar què en trauries? a'
Si et sent, neci, riurà. B


Sense rima. Malgrat que enl'exemple de més avall aparentment (grafies) hi ha força coincidència, ni els sons vocàlics ni els consonàntics coincideixen en la seva totalitat a partir de la darrera vocal tònica. Se suposa que mai no hauríem de trobar versos com els següents:

M'agrada la noia rossa
dels llavis pètals de rosa

Rima masculina. Correspon als versos acabats en paraula aguda: amic, trobador, etc.

Rimafemenina. Es diu d'aquella amb els versos acabats en paraula plana o esdrúixola: noia, ànima, etc.

Rima falsa. S'anomena així aquella rima que és aparentment consonant, però que si ens hi fixem veiem que en determinades modalitats de la parla catalana és assonant, o es tracta només d'una rima visual
Ex.
ahir-migpartí, estimar-mar, només-mariners

Rima fàcil o pobra. És la basada en motsprovinents d'una arrel comuna, la mateixa paraula amb igual significat, etc.
Ex.
porta-comporta, estimava-cantava, saber-saber

Rima equívoca. És la formada per mots que sonen igual, però s'escriuen diferent (homògrafs) o bé mots que s'escriuen i sonen igual (homònims), però tenen diferent significat (no s'ha de confondre amb la rima fàcil): Signes-cignes, saber (verb)-saber (substantiu, ciència), cap(testa)-cap (verb cabre).

Jo no el vull saber
tot el teu saber

Rima interna. La que es produeix entre el final del vers i algun mot del seu interior.

Salvem esculls entre cants i reülls
Són una rosa que els meus ulls han desclosa

Versos blancs. Aquells que tot i estar subjectes a pautes sil·làbiques o rítmiques no presenten cap tipus de rima fonètica (no s'han de confondre amb...