Mezcla De Géneros En Ally Mcbeal

1. Introducció
Convencionalment es defineix Ally McBeal com a una comèdia televisiva, però en realitat no ho és ben bé. Ally McBeal forma part d’un gènere híbrid que combina aspectes de la Sitcom, la Soap opera i el videoclip. No obstant, la seva estructura se sustenta en la Sitcom i la Soap Opera i no pas en el videoclip. Aquest fet, és un primer signe de la seva condició d’híbrid ja queaquests dos gèneres Sitcom i Soap opera estableixen les bases que ha proposat tradicionalment la televisió pel que fa a la serialitat: la Sitcom com a exemple de sèrie d’episodis autoconcluents que comencen i acaben la trama al mateix capítol i la Soap opera com a serial obert, evolutiu en el temps on les intrigues continuen de jornada a jornada.

Així Ally McBeal forma part de les sèries quecombinen aquestes dues alternatives: per un costat hi ha els casos judicials i querelles dels quals es fan càrrec els membres del bufet d’advocats on treballa Ally McBeal que comencen i acaben en un mateix capítol (són les trames autoconcluents). Per l’altre costat, veiem el joc de bifurcacions obertes sobre les interrelacions entre els companys del bufet d’advocats: al primer capítol, Ally entra atreballar al bufet d’en Richard Fish (un antic company d’Universitat) i es troba amb el seu antic amor Billy (pel qual encara sent alguna cosa) i la Georgia que és la seva actual dona. Aquest primer fil conductor és molt propi de Soap opera i és el que afegeix una segona línia argumental que evoluciona al llarg de les temporades acompanyant als casos autoconcluents de cada episodi.

Ally Mcbealcombina temes propis del melodrama amb sentit de l’humor tot mostrant-nos casos judicials insòlits a través d’un punt de vista inusual que molts cops subverteix o inverteix els valors socials dominants. Així els membres del bufet defensen casos com el d’una dona que lluita pel dret a casar-se amb un sentenciat a cadena perpètua, o la discriminació que fa una cadena de televisió per haver despatxat auna de les seves millors periodistes per una qüestió d’edat. Gairebé sempre els casos afecten emocionalment als personatges i a vegades s’estableixen paral.lelismes amb les seves vides; és el cas per exemple de quan Ally i John defensen el cas de tres adults que volen contraure matrimoni entre sí i la Georgia els compara amb el seu propi triangle format per ella, el seu marit i l’Ally.

Senseendinsar-me més en la sèrie, proposo fer un recorregut per la història dels gèneres que la composen per tal de veure com han evolucionat contaminant-se i influint-se els uns als altres.

2. Els gèneres clàssics

Aristòtil a la Poètica, defineix els tres gèneres clàssics: la tragèdia, la comèdia i l’epopeia i estableix una sèrie de normes estructurals per a cada un. No obstant, ell considera latragèdia com la matriu de qualsevol gènere i parla de les seves sis parts fonamentals: la faula, els caràcters, la dicció, el pensament, l’espectacle i el cant. Algunes de les idees que exposa Aristòtil han transcendit en el temps i es troben avui en dia en bona part de les normatives tècniques que apareixen en els manuals de guió. Segons Pedro L. Cano, l’estructura seqüencial, les funcions corals,el sistema en actes i parts, els recursos com el reconeixement, el temor o la pietat, la ironia tràgica i el suspens; han quedat com a material de model per al cine i la televisió, que segueixen utilitzant aquests mecanismes buscant la reacció del públic.[1]
Si Aristòtil considera la tragèdia com a gènere matriu, és bastant raonable considerar que l’estructura de qualsevol relat en cine itelevisió segueix molt aproximadament la de la tragèdia clàssica. Per tant, Ally McBeal es sustenta en els mètodes narratius de la tragèdia i produeix comèdia a través de la subversió de formes i de tòpics, però també epopeia[2] mitjançant la seqüenciació i la repetició del mateix sistema en episodis. Per Aristòtil la comèdia representava les persones de qualitat moral inferior, que tenen vicis que...