Michael Kiwanuka

Fa temps que per casualitat i sense avisar va entrar a la meva llista d’indispensables per un CD de ruta Michael Kiwanuka. La primera cançó que vaig sentir era Michael Kiwanuka – I’m Getting Ready ifeia molt de temps que no havia de parar el que estava fent per una cançó. Vaig tancar els ulls i hem va transportar amb el meu peto, sobre una BMX, en tons lomogràfics. Però quin so, només falta quesonés com passa l’agulla en el vinil, per sentir-me més color sípia.

Ja fa temps que tot el que sigui vintage capta la meva atenció. És una pena que ara sigui moda perquè si dius que t’agrada “lovintage” i les places de Gracia creus que son el millor lloc per quedar per fer una cervesa, et diuen gafipasti. Però la meva passió pel vintage va més enllà de les ulleres de pasta, les camises dellenyataire o la barba, m’agrada pensar, com molta gent, que ens hem passat de voltes amb la tecnologia, la globalització i el creixement. La crisi ha estat un avís simplement. Ens avisa que anàvem pelmal rumb, que anàvem desbordats, que tothom vivia per sobre de les seves possibilitats, que érem massa consumistes, que qui amb amics al poder podia estafar ho feia sense remordiments ( perdó he hagutde tornar a parar d’escriure, un altra cançó deliciosa Michael Kiwanuka – Now I’m Seeing ) Hi torno… doncs la crisi ens ajudat a veure que anàvem cap a “Mad Max i la Cúpula del Trueno”, “el mundo delmañana, mañana.” ( ho sento si escric en castellà, però encara quan recordo pel·lícules les recordo en castellà, coses de la abusiva immersió lingüística de Catalunya, en fi… ) Hi torno… doncs quanet trobes música feta amb les mans, amb instruments, amb calma, et trobes perles com Michael Kiwanuka – Ode To You .

He sentit gent com el a vegades pedant David Broc ( ull! que m’agrada molt, peròa vegades es passa d’extreme ) que tampoc és per tant, que sona massa a clàssics del soul, doncs mira que vols que et digui, sona molt a Van Morrison, Ottis Redding però començo a sentir molta gent...