Mill

Història
de la
filosofia
STUART MILL
Fèlix de Castro
Lluís Miquel Colomar

índex pàg.
- Context filosòfic..................................................... 2
- Introducció biobibliográfica................................. 5
- El coneixement....................................................... 7
- Êtica......................................................................... 9
-Textos.................................................................... 18

CONTEXT FILOSÒFIC
1. Utilitarisme
Doctrina filosòfica que fonamenta el sistema moral en el principi de la utilitat,
individual o general.
El terme s’acostuma aplicar al corrent aparegut a Anglaterra a la darreria del s
XVIII i desenvolupat al s XIX i que té com a màxims representants Jeremy
Bentham, James Milli John Stuart Mill.
Bentham fonamentà la seva moral en una aritmètica dels plaers: l'objecte de tota
moral és la felicitat, entesa simplement com a augment de plaer i disminució de
dolor atenent només a llurs aspectes quantitatius (intensitat, durada, etc), sense
establir cap diferència qualitativa.

2. Empirisme
Conjunt de doctrines filosòfiques que neguen la possibilitat de qualsevolmena de
coneixement que no provingui de l'experiència, consistent en les dades de la
percepció sensorial. Les idees i conceptes de la ment deriven, en últim terme, de
l'experiència i, en aquest sentit, l'empirisme s'oposa, des d'un punt de vista
gnoseològic i epistemològic, al racionalisme, que pretén donar a l'esperit lleis i
conceptes propis, sia innats o a priori, i a l'idealisme, quepostula una realitat fora de
l'abast de la percepció sensorial, al coneixement de la qual hom accedeix per altres
vies. Per contra, l'empirisme sosté que l'experiència marca els límits del
coneixement, més enllà dels quals hom no pot assolir un grau de certesa que pugui
considerar-se acceptable.
En la filosofia moderna, Francis Bacon formulà els principis d'un mètode basat
exclusivament enl'experiència i que constitueix una de les bases del mètode
científic inductiu. Amb Essay Concerning Human Understanding, John Locke inicià
una important tradició d'empirisme en la filosofia britànica, que féu que, encara
avui hom restringeixi l'ús del terme a l'empirisme anglès: aquest té com a exponent
més destacat David Hume, el qual en A Treatise of Human Nature, portà fins a les
darreresconseqüències aquesta doctrina, substituint la noció de causa per
l'associació de les percepcions .
Al s XIX L'utilitarisme de J.S. Mill representà una posició extrema dins l'empirisme,
així com W.James, amb la seva doctrina de l'empirisme radical, segons la qual
l'únic criteri de verificació d'un sistema filosòfic és la reducció dels seus elements a
l'experiència directa.
3. PositivismeCorrent filosòfic que sorgí, a França i a Anglaterra, vers els anys trenta del s XIX,
es difongué ràpidament als altres països europeus, constituint un dels moviments
ideològics més vigorosos de tota la resta del segle, i es caracteritza per un decidit
empirisme (segons el qual l'única realitat i l'únic coneixement positius corresponen
2

als fenòmens observables), al qual contribuí tantl'antimetafisicisme de Hume i
àdhuc del kantisme, com el progrés enlluernador de les ciències naturals i de la
tècnica que és a la base de la consolidació i el desenvolupament de la moderna
societat industrial burgeso-liberal. Típicament representat per August Comte,
iniciador de la sociologia, el positivisme propugnava l'aplicació del mètode
experimental a les ciències humanes i no reconeixia ala filosofia cap altra tasca que
la de "relacionar" i "unificar" els resultats assolits en els diversos camps científics.
A Anglaterra, el positivisme, preparat pels estudis dels economistes Th.R.Malthus,
D.Ricardo i J.Bentham, trobà J.Mill i J.Stuart Mill com a exponents destacats.

4. Liberalisme econòmic
Doctrina i sistema econòmic basats en la convicció que la llibertat de tots els...