Mill

■ BIOGRAFIA; ( 1806-1873) Va rebre una ed. intensa i sistemàtica per part del seu pare (program.conductista d´educació) ⇓ Averiguar tot per un mateix 3 – 8 anys llegia i interpretava: el llatí, el grec, la geometria i l´àlgebra . Obre d´Esopo, Herodoto. 10-12 anys llegeix a Plató, Aristòtil i la lògica 14- 15 França amb el germà de Bentham (fundador de l´utilitarisme). Allà aprendrà: - francès -química - botànica

-

-

- 17 anys retorna i estudia: psicologia, dret i entra a treballar al ministeri de les Índies. - 1865 Forma part del Parlament de Westminster ; participa activament com a polític a“la cámara de los comunes” i: a) Defensa postures abolicionistes i posa en dubte el caràcter inamovible de la propietat privada. b) Critica el sistema de distribució del treball de lasocietat industrial ⇒ ↓ sist. capitalista. ⇒ Nova perspectiva social - 1866 és rector de la universitat de St. Andrews

↓ socialisme utòpic , inspirada en el radicalisme filosòfic de Sismondi que pretèn: a) Per una banda realitzar una crítica a la industrialització/sist.ec.capitalista perquè ha embrutit l´home; és a dir, que té una mancansa d´interessos espirituals, una exhorbitada aspiració de bénsmaterials i genera moltes injustícies i desigualtats socials. b) Reformar la societat a través del desenvolupament dels individus. La qualcosa implica un optimisme moderat, ja que creu que els mals de la humanitat són eliminables mitjanánt l´educació (infl.Rousseau) i la màxima utilitarista (major F pel major nº de gent)

No va rebre educació religiosa ja que el seu pare considerava la religióperjudicial per a la moral. Mill no és tan radical com el seu pare i emprant la inducció empírica conclou: 1) Existeix un “ser” que transcendeix els límits de la investigació científica. 2) No és omnipotent (és adir Déu = Sí, bo=sí però limitat als diferents mals del món) “La immortalitat resulta insopurtable i es troba consol en pensar que no està un eternament encadenat a una existència quedubtosament vol conservar” La religió la redueix a la utilitat; és a dir és per l´home una font de satisfacció personal i de sentiments elevats. Defensarà per aquest motiu l´ensenyament de la religió tant per creients com per a no-creients. INFLUÈNCIES DE MILL: ■COMTE: Objectiu: “Tª. de la societat industrial” ⇒ reformar la societat Transformar-la = portar-la a un estadi positiu de pau i estabilitatBase teòrica: Positivisme a) crítica la metafísica de Kant b) confiança en l´experiència (empirista) c) fondador de la sociologia d) confiança il.lustrada en el progrés ⇓ *1 La història = procés de millora imparable Estadi teològic En aquest estadi la realitat s´explica recorrent a poders fantàstics o sobrenaturals, a forces mítiques o religiososes. La humanitat erncara manté una actitud infantili immadura. Estadi metafísic En aquestr estadi s´ha produït un pas cap a l´abstracció, i els homes ja no expliquen els esdeveniments apel.lant a forces divínes sinó a principis i lleis generals i abstractes. Es pot dir que la humanitat viu un època de joventut. Estadi positiu En aquesta etapa la humanitat ha donat un pas definitu en la seva evolució, i viu i es relaciona amb l´entorn amb maduresa.Els homes s´expliquen els esdeveniments naturals i socials mitjançant lleis que han extret de l´observació i l´experimentació, és a dir, científicament.

*1 El il.lustrat com Comte tenien una ferma confiança en el progrés i en la capacitat humana per a millorar en el transcurs del temps. La època que ha nosaltres ens ha tocat viure és més desconfiada i crítica. La contaminació, la pobresa, lesguerres,etc. han fet que la humanitat es qüestioni la seva capacitat per avançar racionalment.Arguments a favor i en contra que la història de la humanitat és una història de progrés: ° A favor: La humanitat a trobat cada vegada maneres més racionals, pacífiques i eficients de viure. La ntra. època n´és una prova. ° En contra: Aquesta evolució i millora és superficial, basada en valors...