Miquel Àngel - Anàlisis Crucifixió 1540

MIQUEL ÀNGEL: “CRUCIFIXIÓ” (1540)



1. DESCRIPCIÓ DEL QUADRE

En un inventari de finals del segle XVIII, es descriu el quadre:
“És un oli sobre taula de reduïdes dimensions, les figures dels quals s’ajusten exactament a les mides dels esboços del British Museum (Crucifix i Àngels) i del Louvre (Sant Joan i Verge dolguts).
El suport és de fusta de noguera en la seva cara posterior perdos tirants del mateix material en cola de milano que serveixen per a donar consistència i evitar que la taula es torci, Coincideix en gruix amb el típic de l´escola romana de mitjans del segle XVI.

També el marc té el cor de noguera, però està recobert de làmines d´eben molt gracioses. La pigmentació és la mateixa d´aquesta època.

A excepció de que les làmines d’eben del marc han perdutalguns resquills en un dels angles, el quadre es troba molt ben conservat, Potser el vernís es trobi una mica ranci i enfosquit i per aquest motiu els colors perden uns mica en intensitat i transparència. Els molts petons que han rebut en els segles passats han motivat que apareguin un tant esborrats”

Aquesta és una obra de senectut.

Més que una pintura adquireix el relleu d’una obraescultòrica. Per a Miquel Àngel, la pintura és posar i l’escultura és treure, Ell se sent escultor. Les seves creacions pictòriques són concebudes com volums modelables.
Miquel Àngel ens presenta un Crist encara viu, contorsionat pel patiment. Sembla com si el Crist vagi cap a escapar de la creu en qualsevol moment per a sortir impulsat cap a les altures. La roba que el cobreix va en sentit contrari almoviment que marquen les cames, que contribueixen a recalcar encara més vitalitat i gràcia d’aquesta actitud rítmica. És possible que la subtil transparència del cos del Crist s’hagi elaborat amb base una pigmentació a l’ou, a diferència de la resta, que és en oli.

La postura del Crist en contraposto creà model en tots els països, a través de gravats, com en el cas del Greco.

A sota els braçosde la creu, a banda i banda del Crist, hi ha dos àngels que ploren, El de la dreta assenyala la ferida del costat del Crist. Es recolzen com en núvols de cotó. No hi ha paisatge que distregui. Els seus gestos acompanyen el drama.

Em una carta que escriu Vittoria Colonna a Miquel Àngel expressa:
“Vull afegir que m’encanta que l’àngel que es troba a la dreta de Crist sigui, com molt, allò mésbell del quadre. Aquest Miquel us cedirà el dia del judici a vos, Miquel Àngel, el seu lloc a la dreta del Crist. No pot sinó pregar a Crist, que tan
meravellosament haveu representat, per a que així succeeixi”

Al peus de la creu es troben tres figures: a la dreta del Crist, la Verge Maria i a l’esquerra, sant Joan Evangelista. A la base de la creu, Maria Magdalena agenollada. I a tocar, lacalavera d´Adam amb un fèmur.

S’aprecien “esmenes” en la pintura. La Verge, que abans apareixia alçada amb la cara de perfil, la mà dreta estesa en direcció cap el terra, i l’esquerra desplegada del seu cos, en actitud declamatòria, passa a col•locar-se recolzada sobre el seu pit. I li dóna una lleugera rotació del seu cap i una inclinació de la cintura cap adalt. La Verge Maria contempla elpatiment del seu fill.

Els pigments verds s’enfosqueixen molt amb el pas del temps i es deterioren amb facilitat. Els tons clars solen conservar-se en molt bon estat,

La figura de sant Joan Evangelista està compungida i entrellaça els seus braços amb les mans que protegeixen el seu cos, amb expressió de dolor.

La desesperació de Maria Magdalena, agenollada, amb els braços oberts, i el seu cos encontacte amb la fusta, expressa la incomprensió de l’escena. El seu cap es presenta de perfil, inclinat amb la mirada turmentada davant de la mort que s’anuncia.













2. DEDICACIÓ DEL QUADRE: VITTORIA COLONNA



Aquesta “Crucifixió” és pintada l’any 1540, a petició de la seva amiga espiritual Vittoria Colonna, anomenada “La Divina”, dona culta i literària de la...