Mites grecs

Europa i Zeus
Europa, filla d’Agènor, rei fenici, estava un dia jugant a la platja amb unes seves companyes quan se li acostà, transformat en un bell toro blanc, Zeus, que se n’havia enamorat. Les noies, en veure’l tot manso, començaren a jugar amb ell, fins que Europa s’enfilà sobre la seva esquena i se l’endugué a través del mar cap a Creta, on la posseí. D’aquesta unió nasqueren tresfills -Minos, Radamantis i Sarpèdon. Mentrestant Agènor havia manat als seus fills que l’anessin a cercar i no tornessin sense ella. Després d’una llarga recerca infructuosa, desistiren i, no gosant tornar a la llar paterna, s’establiren en diferents indrets. Així Cadme es quedà a Tebes.
Minos i el Minotaure
Al cap d'un temps Zeus va abandonar Europa però no abans de deixar-la en una bona posició, atèsque la va casar amb Asterió, rei de Creta. Asterió va adoptar els fills de Zeus com si fossin propis i, en conseqüència, quan va morir, els tres germans es van disputar la seva successió.Minos va pretendre tenir-hi dret pel suport que li donaven els déus. Per demostrar-ho va demanar a Posidó que fes sortir un toro del mar amb la promesa que tot seguit el sacrificaria en honor seu. Posidó va accedirals seus desitjos i així va ser com un un esplèndid brau va eixir prodigiosament de les aigües.
D'aquesta manera Minos va aconseguir el tron de Creta, però no es va veure amb cor d'immolar un animal tan bell. El va afegir als seus ramats i va sacrificar-ne una altre de menys esplèndid. La venjança de Posidó fou terrible: féu que l'esposa de Minos, la reina Pasífae, s'enamorés follament del toro,el qual, temps després, acabaria errant embogit per Creta fins que Hèracles el sotmeté.
Dèdal presenta la vaca artificial a Pasífae, fresc de Pompeia. | Pasífae es va unir amb el toro per mitjà d'una estratagema ideada i executada per Dèdal. Va fabricar una vaca de fusta, buida per dins i recoberta d'una pell vaquina, a l'interior de la qual es va amagar la reina. Tot seguit la va deixar en unprat on solia pasturar el toro, que ben aviat la va descobrir i s'hi va aparellar. Al cap de nou mesos Pasífae va donar a llum una criatura monstruosa, amb cos humà i cap de toro. Li posaren el nom d'Asterió però fou més coneguda com el Minotaure. Com és natural Minos s'adonà de seguida que no era fill seu i, ple de vergonya i horror, el volgué ocultar dels ulls de tothom. Amb tal finalitat Dèdalva dissenyar i construir el Laberint, un edifici de corredors, sales i patis tan intricat que ningú que hi entrés podia trobar-ne la sortida. Allà va créixer i va viure el Minotaure, sol i allunyat de tot contacte humà. Només un cop a l'any entraven en el Laberint set nois i set noies que Atenes enviava com un tribut anual a Minos. Tots ells eren acabaven devorats pel monstre. |

Atenes, doncs,havia d'escollir cada any catorze xics d'entre el seu millor jovent i contemplar amb immensa aflicció com partien cap a Creta perquè no se'n tornés a saber mai més res. Però va arribar un any que el príncep Teseu, va demanar ser inclòs en la tria amb la intenció d'acabar amb aquella sagnia. Abans de partir va prometre al seu pare, el rei Egeu, que, si hi reeixia, canviaria les veles negres de lanau per unes de blanques com a senyal de retorn victoriós.Quan desembarcaren a Creta, el bell Teseu va enamorar al primer cop d'ull Ariadna, una de les filles de Minos i Pasífae, que es trobava entremig de la gernació que els havia anat a rebre al port. La princesa sabia quina sort esperava al jove i, desperada, va córrer a suplicar a Dèdal que ideés un pla per salvar-lo. L'inventor cedí als seusprecs i li donà un cabdell de fil amb les instruccions per no perdre el camí dins el Laberint. Ariadna va fer arribar fil i instruccions a Teseu. |  El Minotaure i el Laberint, André Masson, 1930. |

Aquella volta, però, tot va ser diferent: els joves atenesos van penetrar dins el Laberint, sí, però un cop dins Teseu no va permetre que perdessin la serenitat. Van endinsar-s'hi caminant...