Mites grecs

Deucalió i Pirra
Deucalió, fill de Prometeu, es va casar amb Pirra, filla de Pandora i Epimeteu. Quan Zeus va decidir destruir la raça humana amb un diluvi com a càstig pels seus crims, Prometeu va aconsellar al seu fill que construís una gran arca per a ell i la seva esposa i l'omplís de provisions.
L'arca va navegar durant nou dies per damunt la terra inundada, fins que va arribar al montParnàs, que so 1bresortia de les aigües del diluvi. Un cop va parar de ploure, Deucalió i Pirra van desembarcar i van anar a consultar l'oracle per saber com trobar altres persones. L'oracle els va respondre que llancessin els ossos de la seva mare. Desconcertats en un primer moment per la resposta, finalment van arribar a la conclusió que amb 'mare' l'oracle es referia a la Mare Terra i els seusossos a les pedres. Així és que Deucalió i Pirra es van posar a tirar pedres i, efectivament, les pedres llançades per Deucalió esdevenien homes, alhora que les llançades per Pirra dones.
EL LABERINT DE CRETA
Europa i Zeus
Europa, filla d’Agènor, rei fenici, estava un dia jugant a la platja amb unes seves companyes quan se li acostà, transformat en un bell toro blanc, Zeus, que se n’haviaenamorat. Les noies, en veure’l tot manso, començaren a jugar amb ell, fins que Europa s’enfilà sobre la seva esquena i se l’endugué a través del mar cap a Creta, on la posseí. D’aquesta unió nasqueren tres fills -Minos, Radamantis i Sarpèdon. Mentrestant Agènor havia manat als seus fills que l’anessin a cercar i no tornessin sense ella. Després d’una llarga recerca infructuosa, desistiren i, no gosanttornar a la llar paterna, s’establiren en diferents indrets. Així Cadme es quedà a Tebes.
Minos i el Minotaure
Al cap d'un temps Zeus va abandonar Europa però no abans de deixar-la en una bona posició, atès que la va casar amb Asterió, rei de Creta. Asterió va adoptar els fills de Zeus com si fossin propis i, en conseqüència, quan va morir, els tres germans es van disputar la sevasuccessió.Minos va pretendre tenir-hi dret pel suport que li donaven els déus. Per demostrar-ho va demanar a Posidó que fes sortir un toro del mar amb la promesa que tot seguit el sacrificaria en honor seu. Posidó va accedir als seus desitjos i així va ser com un un esplèndid brau va eixir prodigiosament de les aigües.
D'aquesta manera Minos va aconseguir el tron de Creta, però no es va veure amb cor d'immolar unanimal tan bell. El va afegir als seus ramats i va sacrificar-ne una altre de menys esplèndid. La venjança de Posidó fou terrible: féu que l'esposa de Minos, la reina Pasífae, s'enamorés follament del toro, el qual, temps després, acabaria errant embogit per Creta fins que Hèracles el sotmeté.

Dèdal presenta la vaca artificial a Pasífae, fresc de Pompeia.
Pasífae es va unir amb el toro permitjà d'una estratagema ideada i executada per Dèdal. Va fabricar una vaca de fusta, buida per dins i recoberta d'una pell vaquina, a l'interior de la qual es va amagar la reina. Tot seguit la va deixar en un prat on solia pasturar el toro, que ben aviat la va descobrir i s'hi va aparellar. Al cap de nou mesos Pasífae va donar a llum una criatura monstruosa, amb cos humà i cap de toro. Li posaren elnom d'Asterió però fou més coneguda com el Minotaure. Com és natural Minos s'adonà de seguida que no era fill seu i, ple de vergonya i horror, el volgué ocultar dels ulls de tothom. Amb tal finalitat Dèdal va dissenyar i construir el Laberint, un edifici de corredors, sales i patis tan intricat que ningú que hi entrés podia trobar-ne la sortida. Allà va créixer i va viure el Minotaure, sol iallunyat de tot contacte humà. Només un cop a l'any entraven en el Laberint set nois i set noies que Atenes enviava com un tribut anual a Minos. Tots ells eren acabaven devorats pel monstre.

Atenes, doncs, havia d'escollir cada any catorze xics d'entre el seu millor jovent i contemplar amb immensa aflicció com partien cap a Creta perquè no se'n tornés a saber mai més res. Però va arribar un any...