Model Clasic Prevencio delicte
Páginas: 3 (709 palabras)
Publicado: 27 de abril de 2014
3.1. Elmodelclàssic
D'acord amb una opinió molt generalitzada, el dretpenal simbolitza la resposta primària i natural, per excel·lència, al delicte, la més eficaç. L'esmentada eficàcia, a més,depèn fonamentalment de la capacitat dis- suasiva del càstig, és a dir, de la seva gravetat. Segons això, prevenció, dissuasió i intimidació són termes correlatius: l'increment de la de- linqüèncias'explica per la debilitat de l'amenaça penal. El rigor de la pena es tradueix, necessàriament, en el correlatiu descens de la crimi- nalitat.
El model tradicional de prevenció no convenç en absolut, iper moltes raons:
1) Abans de res, la suposada excel·lènciadeldretpenalcomainstrument preventiu –enfront d'altres estratègies possibles– sembla que és més el produc- te de prejudicis ocoartades defensives que d'una anàlisi serena i científica de la realitat. Perquè la capacitat preventiva d'un mitjà determinat no depèn de la seva naturalesa (penal o no penal) sinó dels efectes queprodueix.
Convé recordar, amb aquest propòsit, que la intervenció penal té costos soci- als elevadíssims i que la suposada efectivitat està molt lluny de ser exemplar. La pena, en realitat, no dissuadeix:atemoreix i intimida. Reflecteix més la im- potència, el fracàs, l'absència de solucions que la convicció i l'energia impres- cindibles per a abordar els problemes socials. Cap política criminalrealista no pot prescindir de la pena, però tampoc no es pot degradar la política de pre- venció i convertir-la en simple política penal.
Un rigordesmesurat, lluny de reforçar els mecanismes inhibitoris iprevenir el delicte, té paradoxalment efectes criminògens, i sobre això, d'altra banda, hi ha evidència empírica. Més duresa, més dret penal, no significa necessàriament menys crim. De la mateixamanera que l'increment de la criminalitat no es pot explicar com a conseqüència exclusiva de la debilitat de les penes o del fracàs del control social.
2) El model de prevenció clàssic, en segon lloc,...
D'acord amb una opinió molt generalitzada, el dretpenal simbolitza la resposta primària i natural, per excel·lència, al delicte, la més eficaç. L'esmentada eficàcia, a més,depèn fonamentalment de la capacitat dis- suasiva del càstig, és a dir, de la seva gravetat. Segons això, prevenció, dissuasió i intimidació són termes correlatius: l'increment de la de- linqüèncias'explica per la debilitat de l'amenaça penal. El rigor de la pena es tradueix, necessàriament, en el correlatiu descens de la crimi- nalitat.
El model tradicional de prevenció no convenç en absolut, iper moltes raons:
1) Abans de res, la suposada excel·lènciadeldretpenalcomainstrument preventiu –enfront d'altres estratègies possibles– sembla que és més el produc- te de prejudicis ocoartades defensives que d'una anàlisi serena i científica de la realitat. Perquè la capacitat preventiva d'un mitjà determinat no depèn de la seva naturalesa (penal o no penal) sinó dels efectes queprodueix.
Convé recordar, amb aquest propòsit, que la intervenció penal té costos soci- als elevadíssims i que la suposada efectivitat està molt lluny de ser exemplar. La pena, en realitat, no dissuadeix:atemoreix i intimida. Reflecteix més la im- potència, el fracàs, l'absència de solucions que la convicció i l'energia impres- cindibles per a abordar els problemes socials. Cap política criminalrealista no pot prescindir de la pena, però tampoc no es pot degradar la política de pre- venció i convertir-la en simple política penal.
Un rigordesmesurat, lluny de reforçar els mecanismes inhibitoris iprevenir el delicte, té paradoxalment efectes criminògens, i sobre això, d'altra banda, hi ha evidència empírica. Més duresa, més dret penal, no significa necessàriament menys crim. De la mateixamanera que l'increment de la criminalitat no es pot explicar com a conseqüència exclusiva de la debilitat de les penes o del fracàs del control social.
2) El model de prevenció clàssic, en segon lloc,...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.