Modernisme I Realisme

Català
Narrativa i Teatre: Realisme i Modernisme.
Marc Español Escofet
1r BATX.

Realisme

El realisme va ser un moviment cultural del segle XIX que tenia com a objectiu representar la realitat de la forma més exacte possible en totes les seves obres d’art. Aquest moviment doncs, no utilitzava ni símbols ni esquemes, sinó que s’interessava pel detall, per la màxima similitud d’allò querepresentava. És un art no només cultivat en la l’àmbit literari, sinó que també va ser cultivat en d’altres branques com l’escultura o la pintura.

El terme realisme va sorgir a França per referir-se, com és lògic, a la imitació i a la detallada descripció d’alguns dels seus pintors romàntics pel que a la natura respecta. És a dir, que el terme realisme té origen en el món de la pintura, peraquells pintors, com Gustave Courbet, que pintaven escenes quotidianes de la vida.
No seria, però, fins el 1850 que un grup de crítics i escriptors considerarien el realisme com un nou moviment estètic allunyat de l’anterior, el romanticisme.

El seu naixement està directament lligat amb la pujança de la burgesia i el sorgiment d’una nova societat urbana donat l’èxode massiu del camp cap a lesciutats degut a la Segona Revolució Industrial. Va ser llavors quan el públic, la majoria del qual era una classe mitjana ja alfabetitzada en gairebé la seva totalitat, que va començar a estar interessat pels seus problemes quotidians deixant de banda les cosses exòtiques i llunyanes tant en espai com en temps.

Les seves principals característiques són d’una banda, la recerca del’objectivitat, rebutjant doncs, tot allò relacionat amb els somnis i la fantasia. També pretén representar la realitat de la forma més exacte possible, és a dir, no la embelleix més del compte, els paisatges són doncs representats d’una forma humanitzada.
Els temes que tracta solen ser una crítica social, i fa un ús de la descripció per poder mostrar així els personatges, temes, situacions i llocs de la formamés exacte possible. Per últim, destaca el fet de que el quotidià és el tema principal, mostrant problemes polítics, humans i socials, de manera que l’exòtic queda en segon terme.

Alguns dels seus escriptors més destacats van ser d’una banda Narcís Oller i d’altre banda Guimerà.

Narcís Oller i Moragas (Valls, 10 d'agost del 1846 – Barcelona, 26 de juliol del 1930), va ser, a més d’advocat, unescriptor que va cultivar tant el realisme com el naturalisme i que acabaria per afegir-se al modernisme de la seva època.

Narcís Oller, orfe de pare des dels dos anys, va ser educat en un ambient molt il·lustrat, molt liberal. Acabaria per estudiar dret a la capital catalana, finalitzant la carrera l’any 1871 i obtenint el seu primer treball com a funcionari de la Diputació de Barcelona, desd’on faria el salt cap els Tribunals, on hi treballaria gairebé tota la seva vida.
Oller era un catalanista conservador, perfectament establert a la classe burgesa, i amb una vida, com ell mateix afirmava –com un senzill buròcrata- és a dir, sense gaires experiències remarcables.
No obstant, Narcís Oller compaginaria els seus estudis i posteriorment la seva feina, amb l’escriptura, la qualcomençaria a cultivar des de jove, primerament, però, en castellà, una obra de la qual no se’n té gairebé constància. No seria fins el 1877, als seus 31 anys, que començaria a escriure amb la llengua de la seva pàtria: en català.
Aquest canvi de llengua es deu, en gran mesura, a la seva entrada a les tertúlies literàries amb d’altres importants escriptors com van ser Àngel Guimerà o JacintVerdaguer, els quals havien estat premiats d’una manera o altre en els Jocs Florals del mateix any en què Narcís Oller va decidir canviar la llengua. No obstant, també hi van influir, a més de les raons literàries, raons polítiques i sentimentals.
A més, el seu canvi cap al realisme es donaria després que comencés a llegir autors francesos que ja el conreaven, com és el cas d’Émile Zola, i que...