Morfologia

Morfologia
És la ciència que estudia les característiques de les categories gramaticals de forma individual.
La sintaxi estudia la relació i funció de les paraules en una mateixa oració. Les nomenclatures de les categories gramaticals són: N, A, D/Q, Av, V, Prep, Conj, Interjecció i Pr.
Nom
Categoria gramatical que designa persones, coses o animals. Les característiques més habituals són.-Concret/abstracte → φ
-Comú/propi (topònim o antropònim) → φ
-Gènere
-Nombre
-Individual/col·lectiu
-Comptable/incomptable
-Primitiu/derivat
Ex: Ocell → nom, concret, comú, masculí, plural, individual, comptable i derivat.
Adjectiu
Categoria gramatical que qualifica una altre categoria gramatical. Les característiques més habituals són:
-Gènere (1 terminació o 2 terminacions)
-Nombre
-Grau (és laintensitat de la qualitat de l’adjectiu). Pot ser:
· Positiu (sense intensitat)
· Comparatiu (igualtat, inferioritat, superioritat)
· Superlatiu (relatiu, absolut). Exemples d’absoluts són:
-Bo → Òptim
-Dolent → Pèssim
-Gran → Màxim
-Petit → Mínim
-Cèlebre → Celebèrrim
-Pobre → Paupèrrim
-Miserable → Misèrrim
-Abundant → Ubèrrim
-Posició: indica la importància de la qualitat.Existeixen dos tipus.
· Especificatiu: indiquen propietats que no es poden deduir del sentit del nom, es col·loca posposat, és indispensable i diferencia de la resta.
· Explicatiu: descriuen qualitats que ja estan contingudes de manera natural, es col·loca anteposat, no és indispensables i no selecciona.
Ex: Les mes blanques → adjectiu, femení, plural, dues terminacions, grau superlatiu i especificatiu.Preposició
Categoria gramatical que uneix altres mots. Les característiques més habituals són:
-Invariable
-Simple/composta
-Feble/forta
Les preposicions més habituals del català són:
-Febles
a
amb
de
en
per
per a
-Fortes
contra
entre
envers
fins
malgrat
segons
sense
pro
ultra
cap a
des de
fins a
Ex: per → preposició, invariable, simple i febles.
a causa de → locució prepositiva, invariableforta.
Conjunció
Categoria gramatical que uneix mots, sintagmes o oracions. Les característiques més habituals són:
-Invariable
-Simple/composta
-Coordinant/subordinant
Les conjuncions coordinants són:
-Copulatives: i, ni
-Disjuntives: o, o bé
-Adversatives: però, més sinó, ans, fora de, amb tot, encara que, més aviat, no obstant això.
-Distributives: o...o, ni...ni, ara...ara, ja...ja,mig...mig, un...l’altre, aquí...allí, tant...com.
-Explicatives: es a dir, això és.
-Il·latives: dorms.
Ex: ni → conjunció, invariable, simple i coordinant copulativa.
Adverbi
Categoria gramatical que indica una circumstancia. Les característiques més habituals són:
-Invariable
-Tipus de circumstancia (temps, lloc, mode o quantitat)
Ex: ara → adverbi, invariable i circumstancia de temps.
Determinants
Totspresenten generes, nombre i distancia o possessió.
-Articles: definit/indefinit/personal (en, na)
-Possessius: quantitat de posseïdors, persona, tònics/àtons (amb nomes un posseïdor)
-Demostratius: mitjania/proximitat/llunyania
-Interrogatius/exclamatius (quin, *que)
Quantificadors
-Indefinits: aporten una significació imprecisa. Existeixen tres tipus:
· Invariables: cada, cap, diferents,sengles.
· Variables de 4 formes: un, algun, tot, mateix.
· Variable de 2 formes: tal/tals.
-Numerals: poden ser ordinals (primer), cardinals (un), partitius (meitat), multiplicatius (triple) o col·lectius (dotzena).
-Quantitatius: expressen una quantitat imprecisa. Existeixen tres tipus:
· Invariables: massa, força, prou, menys, més, gens, *que.
· Variables de 4 formes: quant, tant, poc, molt.
·Variable de 2 formes: gaire/gaires.
Interjeccions
Categoria gramatical que expressa emocions i que habitualment no tenen sentit complet.
-Interjeccions que provenen d’un adjectiu: silenci, maca.
-Interjeccions que provenen d’un adverbi: endavant.
-Interjeccions que provenen d’un verb: somni.
Pronoms
Categoria gramatical que substitueix una altre. Es divideixen en personals, determinants i...