Museu de Pèrgam

Museu de Pèrgam
Berlín, Alemanya
Museologia i models d'intervenció patrimonial
Màster de Gestió del Patrimoni cultural
Anna Carpena Torrens

ANTECEDENTS I ASPECTES HISTÒRICS DEL MUSEU

Institució

El Museu de Pergam (Pergamonmuseum) forma part dels Museus Nacionals de Berlín
(Staatlichen Museen zu Berlin), que tenen origen en el Museu Reial de Friedrich Wilhem III de
Prússia ipertanyen a la Fundació d’Herència Cultural Prussiana (Stiftung Preußischer Kulturbesitz).
El 25 de juliol 1957 es va aprovar una llei d’establiment de la Fundació Preußischer Kulturbesitz
(Fundació Patrimoni Cultural Prussià), basat en la Constitució d'Alemanya Federal, que estableix
que quan l'interès federal és major, la successió legal de les antigues possessions de Prússia
pot ser governat perla llei Federal. Després d’anys de disputes constitucionals entre el Govern
Federal i alguns estats individuals, la Fundació va poder per fi començar a treballar el 1961,
amb seu a Berlín.
La fundació és una de les institucions culturals més antigues del món. La seva intenció era
adquirir i protegir el llegat cultural de Prússia. Actualment administra 17 museus, la Biblioteca
Estatal, l’ArxiuEstatal, els Arxius Secrets de l’Herència Cultural Prussiana, l’Institut Iberoamericà
i l’Institut Estatal per la Recerca Musical amb el Museu d'Instruments Musicals.

Museu

El Museu de Pèrgam es situa a l'Illa dels Museus de Berlín, juntament amb altres Museus
Nacionals.
L'obertura de l’Altes Museum, el 1830, va permetre mostrar, per primera vegada, la col—lecció
greco-romana, pecesprovinents d’expedicions arqueològiques capitanejades per Alemanya.
La presentació de l’altar de Zeus no va ser possible fins l’any 1901, quan va obrir el primer
Museu de Pèrgam, el Greek Pergamon Altar. Aquest va ser concebut per contenir la
reconstrucció arqueològica, però tenia problemes d’assentament i es va tirar a terra.
L’Arquitecte Alfred Messe va dissenyar un edifici de tres ales percontenir tres museus en un.
Mentre es construïa els seus continguts van ser fortament debatuts, però finalment es decidí
que estaria format per la col—lecció d’Antiguitats Clàssiques, el Museu d’Art Islàmic i el Museu de
l’Antic Pròxim Orient. També hi havia una part, més petita, dedicada a l'art germànic post-antic.
El nou museu va obrir les portes l’any 1930, però encara no s’havia completat.Van ser
necessaris 25 anys per acabar-lo, ja que es va construir en moments inestables - la Primera
Guerra Mundial el 1914, i la gran Depressió de 1929-. Nou anys desprès es va tancar degut a
l’esclat de la Segona Guerra Mundial.
Durant la Segona Guerra Mundial moltes de les exhibicions es van desmuntar i es van
emmagatzemar en búnquers i mines. Les peces que no es podien moure es van protegirconstruint parets al seu voltant. El museu va patir diversos atacs aeris que el van afectar, una
bomba va caure a l’Altar de Pèrgam, una altre va tocar la Porta del Mercat de Milet, part de la
façana Mashatta islàmica va ser malmesa i també ho va ser la Porta d’Ishtar.
L’edifici quedà en ruïnes i s’hagueren de retirar els fragments per emmagatzemar-los. No és fins
el 1959 que es reobre elmuseu reconstruït, però moltes de les peces s’havien quedat a l’altra
banda del mur de Berlín. Les obres no es van poder ajuntar fins la reunificació alemanya del
1989; el museu va tornar a exhibir el seu esplendor l’any 1998.
L’any 1999 la UNESCO inclou l'Illa dels Museus a la llista del Patrimoni Mundial. Des d’aquest
mateix any, es va engegar un procés de rehabilitació i renovació de la zonaque vol convertir
Alemanya en el centre d’art cultural europeu. Està previst que es completi el 2015.

OBJECTIUS I MISSIÓ

Des de la fundació del II Reich alemany (1871) fins a la Primera Guerra Mundial (1914), el país
va reunir una col—lecció arqueològica de rang mundial. La nova nació volia estar al nivell dels
vells poders colonials: Anglaterra i França.
Ara, com a Museu Nacional de...