musica renaixentista































Pablo Legua Gil
3r ESO A
4.12.13





Índex1. Eix cronològic.
2. La societat: Renaixement i Humanisme.
3. El llenguatge musical: melodia, ritme, harmonia i textura.
4. La musica vocal:
- Religiosa: missa, motet i coral.
- Profanes: madrigal, chanson i villancico.
5. Música instrumental:
- Formes instrumentals:Tiento, Canzana i danses.
- 3 instruments del període.1. Eix cronològic.

Invenció de l'impremta 1450
Neix Leonardo Da Vinci 1452
Caiguda de Constantinoble 1453
Miquel Àngel pinta la Capella Sixtina 1475
Neix la impremta musical 1475
Josquin de Pres escriu El Grillo 1490
Descobriment d'Amèrica 1492
Reconquesta del regne de Granada 1492
Neix Tomàs Lluís de Victorià 1548
Neix la Camerata Florentina 1573

2. La societat: Renaixementi Humanisme. Burgesia.

Renaixement: abraça el període que va des del darrer terç del segle XV fins als inicis de la segona meitat del segle XVI. Els escriptors van abandonar el català a favor del llatí i del castellà. Es conrea un llatí ric i elegant, imitant els autors clàssics i elimiannt les paraules i expressions corruptes del llatí vulgar. A partir del segle XVI, però, el llatí va perdreforça i el castellà va anar guanyant posicions com a llengua de cultura.
El Renaixement és un moviment intel·lectual i artístic que renova la cultura medieval amb la reivindicació del món clàssic grecollatí. És a dir, calia restituir, interpretar i anotar els textos clàssics; assimilar les seves idees i els valors que contenen; i imitar i emular els seus models literaris, arquitectònics ifiguratius. Els clàssics esdevenen autèntics models de la modernitat i permeten crear la il·lusió d’un trencament amb la tradició medieval. Lluny de trencar amb l’herència medieval, trobem una certa renovació cultural, un procés d’evolució.
La impremta provoca una revolució mediàtica que altera en profunditat les relacions autor-lector, facilita l’accés a la cultura a la noblesa i l’aristocràcia, idifon la literatura popular amb els plecs solts a baix cost. Proliferen les universitats amb el conseqüent augment d’estudiants i es renoven els estudis en favor de l’educació integral de l’home (cristià) mitjançant el coneixement de les humanitats. Les corts reials esdevenen nuclis de difussió cultural i humanística.

Humanisme: és tota doctrina que s’interessa bàsicament pel sentit i el valor del’home i d’allò humà, prenent-ho com a punt de partida dels seus plantejaments. El terme, no obstant això, s’aplica a tres moments històrics distints: al fenomen sociocultural dels segles XIV i XV, conegut com «humanisme del Renaixement», al «nou humanisme» del període del classicisme i del romanticisme alemany dels segles XVIII i XIX i als «humanismes contemporanis», basats en sistemes filosòficsmés generals i d’orientació fonamentalment ètica.
El primer humanisme es caracteritza no sols pel renaixement i el conreu dels studia humanitatis o dels studia humaniora, a saber, els estudis de gramàtica, dialèctica, retòrica, història, poètica i ciències morals, basats en el conreu de la filologia i l’estimació del text clàssic, en llatí i grec -allunyant-se així de la tradició Escolàstica ila filosofia àrab-, sinó també per un nou concepte de «home», més d’acord amb els nous ideals civicohumans de l’aristocràcia comercial en l’ambient dels quals neix, allunyat dels models eclesiàstics i nobles o cavallerescos de «home» i del model medieval de món, i que pretén inspirar-se en l’antiguitat clásica. Aquest humanisme renaixentista recorda i renova els antics ideals clàssics de...