Métodos Cuantitativos

Júlia Nadal 1C
SEMINARI 1- MÈTODES QUANTITATIUS

Ens trobem davant una sèrie de dades sobre les quals intentarem esbrinar alguna correlació. Primer, les presentem:
En primer lloc ens trobem amb la pluja, un paràmetre amb mitja aritmètica de 37,7 entre els valors extrems de 10, com el mínim i 60 com el màxim. Juntament amb la informació que tenim 60 valors a la mostra i que aquests conformenuna desviació típica de 9,985, determinaria que els números estan una mica dispersats uns dels altres.
Tot seguit ens trobem amb l’educació, amb mitjana aritmètica de 10,973, valor mínim de 9; i màxim de 12,2. Desviació típica de 0,845, amb la qual cosa concloem que es tracta d’una variable els valors de la qual no distancien gaire entre ells i per tant podem considerar-la de més fiable iconstant.
A continuació, la població, amb mitjana aritmètica de 3866,05, valor mínim de 1441; i màxim de 9699. Desviació típica de 1464,48, amb la qual cosa concloem que es tracta d’una variable els valors de la qual distancien moltíssim d’uns als altres i que caldrà tenir en compte però no com a mesura de fiabilitat extrema ja que les dades al ser tant diferents, vol dir que són poques respecte eltotal. Que la mostra és molt petita respecte el total de la població, i que per tant pot ser que les conclusions extretes d’aquesta mostra en particular distin molt de les que trauríem d’una altra mostra de la mateixa població i potser també del resultat que obtindríem de la població total si poguéssim conèixer tots els valors.
La gent de raça no blanca és la pròxima variable que se’ns presenta.La descrivim: mitjana aritmètica de 11,87. valor mínim 0,8 i màxim 38,5. Amb desviació típica de 8,92. És una variable poc representativa de la població total degut a la gran dispersió entre els valors; comparteix els criteris de l’anterior.
Els òxids de nitrogen són la cinquena variable de la taula i té una mitjana aritmètica de 22,65, valor mínim d’1; i màxim de 319. Desviació típica de 46,33.Aquest és tracta, des del meu punt de vista, d’un cas diferent. Hi ha dos valors que estan molt per sobre de la resta i de la pròpia mitjana, un 319 i un 117. Si traiem aquests dos valors degut a que els considerem un error, la desviació típica queda en 15, 34, el valor màxim de 66, el mínim el mateix. I la mitjana aritmètica de 5,38. Tot plegat adquireix més sentit.
Als òxids de nitrogen elssegueix el diòxid de sulfur. Mitjana aritmètica de 53,77. Valor mínim d’ 1 i màxim de 278. Desviació típica de 63,39. És una de les dades de poca fiabilitat, massa dispersió entre els valors.
Un cop presentades totes les dades, seria interessant comprovar si existeix alguna relació o interdependència entre elles, si és així si és positiva o bé negativa.
Podem trobar-nos amb correlacions que ensaportaran molta informació i d’altres que seran resultat de casualitats o dades gens fiables perquè mancaran de sentit comú i coherència. Per exemple: a primera vista podríem veure que el coeficient de Pearson entre la pluja i l’educació ens dóna un valor que ens fa sospitar l’existència d’una correlació entre les dades, negativa. Però si ho pensem bé, no té lògica i per tant, definiríem aquesta dadacom a casual, podríem donar-li una explicació, sí. Es podria raonar que com més plou menys educació es pot donar en cas que parlem de diluvis o inundacions, però això seria suposar. Les dades no són prou clares i faltaria molta informació per poder arribar a deduir això d’una manera prou inequívoca. Per tant, queda descartat.
Un altre exemple també seria el cas de la correlació entre els dadesde pluja i de gent que no sigui de raça blanca. Seria una barbaritat afirmar que com més plou més gent de raça diferent a la blanca neix. No en fem cas.
En canvi, destacarem com a importants sobretot correlacions:

1) Mortalitat- educació (-0,510): Està àmpliament reconegut que l’índex del tant per cent d’educació d’una població va directament relacionat amb el nivell de desenvolupament...