Nacidos para perder

Quins són els grans arguments del llibre? Exposa’ls de manera argumentada i amb les fonts que empra l’autor/a (em sembla bé, no hi estic d’acord…).
En aquest llibre “Nacidos para perder. Un análisis sociologico del rechazo y del abandono escolares”, els grans arguments que m’han cridat més l’atenció han estat els que explicaré a continuació dels capítols quatre, cinc i sis.

El capítol quatre“currículum exprés” ens diu que hi ha una gran i clara diferència entre els alumnes de formació professional i els de BUP. En molts casos, tal com explica l’autor, els alumnes de formació professional suspenen o rebutgen aquelles assignatures que no són de l’ especialitat que ells han triat. En canvi, amb els de BUP hi ha dos clares diferencies: els que estan allà perquè realment tenen ganesd’estudiar i arribar a tenir uns estudis a la seva vida, tot i que alguns suspenen la majoria de les assignatures, i després hi ha els que van a classe perquè els pares volen que el seu fill estudi i ells, estan esperant complir els 16 anys i poder incorporar-se el món laboral.
Molts dels alumnes pensen que els estudis haurien d’esta encaminats per el que vols arribar a ser i/o treballar en el futur, jaque estudiar coses que no et serviran és perdre el temps.

Personalment, amb aquest punt que contrasten els nens/es hi estic d’acord, ja que sempre he pensat que si que és important anar a l’escola, institut... per aprendre els coneixements bàsics que tothom ha de tenir, però a partir dels setze anys, aproximadament, tothom té molt clar el que vol continuar fent i crec, que el batxillerat hauriad’esta encaminat per el que vols anar estudiar a la Universitat, només fer aquelles assignatures que et serviran, i no fer coses de més a més, perquè és aleshores quan molts alumnes es deixen els estudis de batxillerat per anar a cursar formació professional, on allà si que et preparen per incorporar-te en el món laboral i, fins i tot, per excedir a la carrera, fas assignatures que realment tenenrelació amb els estudis que t’ interessen.
Els alumnes són com un sistema de producció, és a dir, ells estudien, i si aproven es venen cap a un altre lloc, pugen de nivell. En canvi, si suspenen, doncs la cosa va malament.

Amb aquest punt que acabo de contrastar puc dir que en Bowles-Gintis presenta la teoria de la correspondència a la qual fan un paral·lelisme entre educació i producció.Expliquen que l’escola incentiven els estudiants. Si produeixen bé o no tens una qualificació o una altra. Tenen una recompensa.

Un altre punt molt important que es parla durant aquest capítol és que el paper del mestre és fonamental, la seva actitud davant dels alumnes dins l’aula. S’han donat casos on el mestre només ajuda a continuar estudiant i li presta més atenció...a aquells alumnes quetreuen bones notes, aquells alumnes que van a l’aula hi estan callats escoltant el professor. En canvi, amb aquells que dins l’aula no presten atenció, els donen com a casos perduts, no els ajuden a que intentin estudiar i tenir algun estudi, ja que és important.

Penso que el que hauria de fer el mestre és interessar-se per tots els alumnes que estan dins la classe amb ell, i preguntar-se elperquè aquests nois/es no presten atenció durant les seves explicacions, ja que poder no és tot problema d’ells sinó també del funcionament que fa el mestre alhora d’ensenyar. Com molt bé ens diu aquest llibre, els professors es pensen que els alumnes aprenen més si estan callats i anar anotant els apunts que ells dicten, que no si les classes són pràctiques (debats, comentar la teoria...), i no ésaixí. És molt important a una assignatura combinar la teoria amb la pràctica.

Els estudis que s’han portat a terme sobre analitzar escoles diferenciant el tipus de classe (obrera, mitjana, alta...) no estic plenament d’acord. Realment crec que no té res a veure provenir d’una família de classe obrera o alta. Per exemple, no tot alumne que prové de classe obrera ha de rebre una educació on li...