Nada

I és així com ha sorgit un primer inventari cronològic de títols classificats per ordre alfabètic d'esports, més un altre llistat de films que tracten o on apareix més d'un esport. I ja que erainevitable, per previsible, també hem confegit un inventari videogràfic complementari. No cal que manifesti que aquesta és i serà per un cert temps una empresa força titànica. Esborrona pensar només en elscontinguts esportius que conté el material rodat per l'empresa No-Do (i d'altres noticiaris d'actualitat de més breu existència) durant la seua llarga història, o en la munió de material olímpic queha generat els JJ. OO. de Barcelona'92, en el cas que hom volgués inventariar-ho tot, com hauria de ser. Espanya és molt més gran del que ens pensem a voltes, o ens fan creure, i deixant a banda laproducció específicament televisiva -que aquí no abordarem-, el nombre de curts, mitjos i llargmetratges amb continguts esportius que cada comunitat ha produït al llarg dels cent anys de cinema (i elsmés de trenta de vídeo) comercial, amateur, educatiu, tècnic, publicitari, científic, etcètera, gairebé podríem dir que és inabastable. I si a més, com deia i reafirmo, hom els hauria de veure tots,catalogar-los i buidar-los, l'empresa esdevé pràcticament impossible.
Quantes cintes espanyoles de ficció no mostren fugisseres imatges o seqüències d'un entrenament, o d'un partit, o d'un instant d'unacompetició d'algun esport dels molts que es practiquen a nivell escolar o universitari, o en el terreny de l'espectacle de masses obert a un públic indiscriminat, anònim?
Amb tot, i dit això pel quefa a dificultats intrínseques, inherents, s'ha imposat un aconsellable, necessari seny: arribar on es pugui, on les ganes, la documentació i l'accés a les imatges ens ho han permés fins al diad'avui. Altra cosa seria, a més de l'epistolari obligat que s'ha anat fent i es continua practicant sense mandra, que hom disposés d'una beca o borsa d'investigació llarga en el temps i generosa en...