Narcís Oller i Joan Maragall

NARCÍS OLLER
En aquesta novel·la, subtitulada "Estudi d'una passió.", Narcís Oller reelabora un tema forçat tractat en la literatura: l'avarícia. L'autor s'aproxima al Naturalisme en el propòsit d'estudiar un cas (el de l'avar) i explicar-lo d'acord amb les lleis que el determinen. L'avarícia del protagonista, l'Oleguer, queda explicada en funció del context sociohistòric.
Oller fa un seguimentdel protagonista, en qual accentua la seva gasiveria fins al punt de ser mena malaltissa. El subtítol de l'obra ja assenyala aquest aspecte.
- Amb la seva passió per acumular diners, el protagonista tipifica una actitud anticapitalista i tancada al progrés que no té cabuda en la societat moderna, determinada per una economia borsària i inversionista emergent.
- S'associen al personatge unselements de caràcter romàntic i per tan propis del passat com que visqui en un castell que es contraposen a la modernitat que caracteritza l'esclar del procés d'industrialització que apareix al final de la novel·la.

JOAN MARAGALL
És el poeta més important del Modernisme. La seva obra poètica presenta un conjunt força divers de temes d'influències literàries, però és profundament unitària ja quemostra un concepte únic de la poesia i de la missió del poeta, que és concebut com una guia per a la societat que cal modernitzar.
Joan adopta una actitud crítica envers la seva classe social, la burgesia (és fill d'un empresari tèxtil) i, per influència del vitalisme de Nietzsche, exalça la vida, l'individualisme i la voluntat de lluista, aquests trets corresponen a l'ideari de l'artistamodernista.
La seva teoria poètica és deutora del Romanticisme alemany (Goethe i Novalis) i va ser exposada en dos textos teòrics: l'Elogi de la paraula i l'Elogi de la poesia. El contingut de la seva doctrina, coneguda com "teoria de la paraula viva", es pot resumir en tres idees:
La poesia és una activitat de l'esperit - La poesia té el poder de revelar una realitat transcendent i veritable amagadadarrere la realitat objectiva. És un acte de sinceritat que neix del xoc entre el poeta i el món.
La paraula ha de ser "viva", espontània - La revelació d'aquesta realitat s'aconsegueix mitjançant la paraula, que ha de ser "viva", provodaca espontàniament per l'emoció del poeta davant del món. Les paraules són símbols de la realitat absoluta i no es poden crear intel·lectualment perque sinò lapoesia perd la sinceritat.
El poeta és un "vident", un guia per a la resta d'homes - El poeta és el qui està posseït d'una major capacitat de percepció i és ell qui descobreix aquesta realitat, la bellesa amagada dins del món (la natura, els costums..).
La poesia de Joan Maragall s'agrupa en blos temàtics:
- Poesia decadentista. Són poemes caracteritzats per l'espressió d'estats d'anim, detristesa; exalcen la mort i el mal com a coses belles. Presència dels tòpics decadentistes: colors foscos, silencis..
- Poesia vitalista. És una poesia optimista que exhorta a viure la vida en plenitud, en totes les seves dimensions i en les contradiccions (en allò que hi ha de bell però també en allò que té de tràgic perquè tot forma part de la vida). El poema "Excelsior" és vitalista.
- Poesia de lanatura. La natura, és un dels temes principals de la poesia maragalliana. El paissatge o els elements que el formen (animals, arbres..) sempre són un pretext per suggerir-nos sentiments i emocions. N'és un exemple el poema "La fageda d'en Jordà", on el poeta expressa davant d'un paratge fascinant la seva meravella.
- Poesia nacionalista. Escriu cinc poemes (les Visions) en què fa una reelaboraciód'alguns mites lligats al món llegendari català i que contribueixen a definir les característiques ètniques catalanes.
El poema de caire nacionalista més extens és el dedicat al comte Arnau. En la primera part (dins Visions i cants) es veu la influència de Nietsche: Arnau representa la figura de superhome (egocèntric i solitari). És el personatge de "les veus de la terra" el qui eleva el comte...