Joan Maragall, vida i obres importants

BIOGRAFIA
Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 10 d'octubre de 1860 – 20 de desembre de 1911) va ser un poeta i escriptor català, figura cabdal dins la poesia modernista del canvi de segleXIX al XX. La seva obra manuscrita es conserva a l'Arxiu Joan Maragall de Barcelona.
Membre de la intel·lectualitat culta de la Barcelona de la Renaixença, de la qual havia heretat el floralisme i el retoricisme,va fer una defensa de l'espontaneïtat i de la recerca de la simplicitat i arribà a desenvolupar la seva «teoria de la paraula viva», que va crear escola. Va fer de la seva obra poètica la vessantliterària més coneguda, si bé destaca la seva important producció en prosa, amb més de 450 textos, entre articles, assaigs, discursos, semblances biogràfiques i pròlegs. La seva activitat com aperiodista al Diari de Barcelona i La Veu de Catalunya va ser un dels mitjans que li va permetre projectar una opinió que generà una important influència social.
Va traduir Goethe, Nietzsche i Novalis iintroduí així a Catalunya una bona part de la poesia alemanya.
En la vessant personal, Joan Maragall va ser un home d'arrels religioses i una forta implicació política. Entre l'«Adéu Espanya» i l’iberisme, la seva influència sempre va ser vigent a Catalunya de forma més o menys visible.
OBRES POÈTIQUES
Cant de la Senyera
Enllà
Excèlsior
La vaca cega
Les disperses
Oda a Espanya
L'odainfinita
Paternal
Pirinenques
Seqüències
Visions & Cants
L’ODA INFINITA
Tinc una oda començada 
que no puc acabar mai: 
dia i nit me l’ha dictada 
tot quant canta en la ventada, 
tot quant brillaper l’espai.
Va entonar-la ma infantesa 
entre ensomnis d’amor pur; 
decaiguda i mig malmesa, 
joventut me l’ha represa 
amb compàs molt més segur.
De seguida amb veu més forta 
m’han sigutdictats nous cants; 
pro cada any que el temps s’emporta 
veig una altra esparsa morta 
i perduts els consonants.
Ja no sé com començava 
ni sé com acabarà, 
perquè tinc la pensa esclava ...