Narrativa segle xx

I. la narrativa actual

La guerra civil i la brutal repressió que se’n derivà va tallar totes les iniciatives culturals i polítiques que s’havien anat succeint al llarg del segle XX.
El règim deFranco pretenia esborrar l’herència cultural recuperada pels homes de la Renaixença i que al llarg de les primeres dècades del segle havia obtingut unes cotes de qualitat notables. Aquesta sensació dedesert cultural fou especialment significativa en l’àmbit de la novel·la, que hagué de recuperar lentament i de forma gairebé heroica els autors (alguns que ja escrivien abans de la guerra i altres,de més joves que s’hi van anar incorporant), editors ( que topaven amb la censura i molts altres obstacles), i lectors.
Aquesta situació tan anòmala provocà que cada novel·lista defensés les sevespropostes sense formar grups coherents. Alguns autors, però reprengueren els models que havien utilitzat als anys trenta, com va ser el cas de la novel·la psicològica, mentre que d’altres intentarentrobar nous camins sota la influència del neorealisme italià i la novel·lística nord-americana.
També hi hagué autors, com Mercè Rodoreda o el mallorquí Llorenç Vilallonga, les dues grans figures de lanarrativa de postguerra, que incorporaren en la seva obra experiències històriques que els havia tocat de viure (la guerra, l’exili, la vida en un nou continent, etc).
Algunes de les característiquesd’aquesta narrativa són:

* Diversitat de tècniques i temes
* Recurs com a experiment lingüístic
* Tendeixen a la interiorització, és a dir a la interpretació dels fets des d’un punt devista subjectiu
* Fan un anàlisis psicològica dels personatges, els quals són testimonis del seu temps (temps de guerra)
* S’allunyen de la realitat, tot incorporant elements fantàstics

Lanarrativa: La novel·la psicològica

La renovació del gènere novel·lístic es produeix amb l’aparició de la novel·la psicològica a principis del segle XX, un nou model narratiu, que deixa en segon...