Necesidades

DEFINICIONS ÈTICA
T/1 MARC LEGAL
Bona infermera: ha de tenir coneixements, comprensió i judici d’aquests. Capacitats cognitives, tècniques, psicomotores i atributs personals. Ham habilitat legal (títol), responsable dels seus actes i amb coneixements per detectar, promoure, prevenir la malaltia i ajudar a morir dignament. Col·legis professionals: corporacions de dret públic amb personalitatjurídica i plena capacitat per el compliment de les seves finalitats. Defensa els drets pels col·legiats i participa a l’hora de fer les lleis de sanitat. Comissió deontològica del col·legi  Assessorar a la Junta fe Govern en preguntes i assumptes relacionats am l’ètica i la deontologia professional.  Valorar i emetre informes de les demandes que li permet la Junta de Govern  Publicar textosd’informació i/o divulgació dels temes relacionats amb l’ètica infermera, la deontologia i la bioètica.  Prendre posició en les situacions de conflicte ètic relacionades amb l’atenció primària.  Avaluar les denúncies per presumptes vulneracions del Codi d’Ètica professional en el desenvolupament de l’ètica en la clínica diària.  Ser un òrgan de consulta per a les infermeres/rs en la defensa dels dretscom a professionals. Intrusisme: “el que ejerce actos própios de una profesión son poseer el correspondiente título aceadémico expedido en España de acuerdo con la legislación vigente. Teniendo sanciones de multas o años de prisión”.

T/2 DEFINICIONS
Vulnerabilitat de: Quotidianitat: accions de cada dia on es decideix que fer Problema ètic: no hi ha dos principis d’igual importància, sinó quetu els identifiques i no saps com fer-ho Dilema ètic: dos valors d’igual importància, però que alhora no poden ser. El personal ha de decidir. Ètica: Les persones són subjectes morals. A través del que pensen, sentim i raonem, ens permet decidir què és bo i què és dolent. Busca: el que es bo i correcte. És una reflexió nostra i per tant, una pròpia creació. El sentiment mou la nostra capacitatètica, però no pot ser que sempre ens guiem per això. Hem de ser els millor individualment, i també ho hem de ser per als demés. S’ha d’avaluar l’acció. Llei: s’inspira en la moral i en l’ètica. És normativa. Heteronomia: És l’altra raó, perquè es fa en base al grup. Nosaltres decidim per la persona, l’imposem uns criteris, dirigim la conducta. 1. És la base de l’aprenentatge, mirar el que han fet elsaltres 2. Raó, capacitat de raonament 3. Principi: autoritat (si és portada a un extrem). 4. Relació: jeràrquica 5. Mecanisme: repetició, càstig. La persona aprèn a fer el que se li diu que ha de fer. 6. Des-responsabilització (es fomenta): jo faig, però el responsable és un altre.

Autonomia: És el foment de l’autonomia. Es fa conjuntament, el pacient decideix què vol fer. És la raó de lapròpia persona. 1. Potencialitat, si m’ajuden podré ser autònom 2. Raó i voluntat de la persona, són molt importants 3. Principi: humanisme (centrat en la persona) 4. Relació d’ajut (no jeràrquica), potser deixarà de fumar, etc. 5. Mecanisme: diàleg/consens (no s’intenta convèncer) 6. Auto-responsabilització, arribar individualment al punt de canviar. Ètica VS Moral: 1. 2. 3. 4. DISCURS MORALPronunciament dogmàtic No admet discussió, és així i prou. Inspirat en conviccions personals, que dirigeix els valors. És universal i atemporal (ja que tarda en canviar per la persona que ho pronuncia) 1. ÈTICA Equiparable a una posició, que fa front a un problema concret en un procés determinat. És un procés, més que un discurs. Neutral i circumstancial.

2. 3.

Sistemes ètics: Ètica de màxims(heteronomia):Hi ha coses que nosaltres no podem decidir, per exemple, el codi de circulació. Les coses es troben predeterminades per a la persona, i s’han d’obeir. - Ètica individual (individualisme): D’una cosa comuna, cadascú fa el que vol. pensar que la seva capacitat de llibertat és limitada. Cadascú pot prendre les seves decisions en relació a sí mateix. “ faig el que em dona la gana”. Ètica...