Neumática

2. FONAMENTS TEÒRICS

01/02 Vàlvules pneumàtiques

Els comandaments pneumàtics estan constituïts per elements de senyalització, elements de comandament i una aportació de treball. Els elements de senyalització i comandament modulen les fases de treball dels elements de treball i es denominen vàlvules. Els sistemes pneumàtics i hidràulics estan constituïts per:

• Elements d'informació

•Òrgans de comandament

• Elements de treball

Per al tractament de la informació i òrgans de comandament cal emprar aparells que controlin i dirigeixin el fluid de forma preestablerta, la qual cosa obliga a disposar d'una sèrie d'elements que efectuïn les funcions desitjades relatives al control i direcció del flux de l'aire comprimit.

En els principis de l'automatisme, els elements reensenyats s'envien manualment o mecànicament. Quan per necessitats de treball es precisava efectuar el comandament a distància, s'utilitzaven elements de comandament per símbol pneumàtic (corb).

Actualment, a més dels comandaments manuals per a l'actuació d'aquests elements, s'empren per al'ordre procediments servo-pneumàtics i electro-pneumàtics que efectuen en gairebé la seva totalitat eltractament de la informació i de l'amplificació de senyals.

La gran evolució de la pneumàtica i la hidràulica han fet, al seu torn, evolucionar els processos per al tractament i amplificació de senyals, i per tant, avui dia es disposa d'una gamma molt extensa de vàlvules i distribuïdors que ens permeten seleccionar els sistema que millor s'adapti a les necessitats.

Hi ha vegades que la comanda esrealitza pneumàticament o hidràulicament i altres ens obliga a recórrer a l'electricitat per raons diverses, sobretot quan les distàncies són importants i no existeixen circumstàncies adverses.

Les vàlvules en termes generals, tenen les següents missions:

• Distribuir el fluid

• Regular cabal

• Regular pressió

Les vàlvules són elements que manen o regulen la posada en marxa, l'atur ila direcció, així com la pressió o el cabal del fluid enviat per una bomba hidràulica o emmagatzemat en un dipòsit. En llenguatge internacional, el terme vàlvula o distribuïdor és el terme general de tot tipus com ara vàlvules de corredissa, de bola, de seient, aixetes, etc.

Aquesta és la definició de la norma DIN / ISO 1219 d'acord amb una recomanació del CETOP (Comitè Européen desTransmissions Oléohydrauliques et Pneumatiques).

Segons la seva funció les vàlvules se subdivideixen en 5 grups:

1. Vàlvules de vies o distribuïdores

2. Vàlvules de bloqueig

3. Vàlvules de pressió

4. Vàlvules de cabal

5. Vàlvules de tancament



02/02 Electrovàlvules



Una electrovàlvula és un dispositiu dissenyat per controlar el flux d'un fluid a través d'un conducte com pot seruna canonada. Una electrovàlvula només té dos estats, obert i tancat, i no serveix per modular el flux.



No s'ha de confondre l'electrovàlvula amb vàlvules motoritzades, que són aquelles en què un motor acciona el cos de la vàlvula. Les vàlvules motoritzades poden permetre la modulació del flux, cosa impossible amb una electrovàlvula.



Una electrovàlvula té dues parts fonamentals: elsolenoide i la vàlvula. El solenoide converteix energia elèctrica en energia mecànica per actuar la vàlvula.



Existeixen diversos tipus d'electrovàlvules. En algunes electrovàlvules el solenoide actua directament sobre la vàlvula proporcionant tota l'energia necessària per al seu moviment. És corrent que la vàlvula es mantingui tancada per l'acció d'una molla i que el solenoide l'obri vencentla força de la molla. Això vol dir que el solenoide ha d'estar activat i consumint potència mentre la vàlvula hagi d'estar oberta.



També és possible construir electrovàlvules biestables que usen un solenoide per obrir la vàlvula i un altre per tancar o bé un sol solenoide que obre amb un impuls i tanca amb el següent.



Les electrovàlvules poden ser tancades en repòs o normalment...