Neurolog'ia

Reflexió sobre la reunió de la societat catalana de neuropsicologia

09/6/05

Realment interessant. És un tòpic però la veritat es que la jornada va resultar un èxit total.
La primera ponent, laprofessora Anne-Lise Christensen, ens va fer una gran introducció en la curta història de la neuropsicologia. Resulta força esperançador que gràcies a les tècniques que avui s’utilitzen i les novesque estan per arribar poden obrir moltes esperances en aquest àmbit.
És evident que la neuropsicologia juga un paper important en el tractament de les demències senils.
És certament una ciència queha sortit de la necessitat i de la inèrcia de la societat. El fet que gràcies a l’augment del nivell de vida al igual que l’esperança de vida, ens porta a desenvolupar nous camps de la medicina, unaentre altres la neuropsicologia.
Malalties provocades per l’augment de l’esperança de vida com l’Alzheimer, ens porta a pensar que mentre no tinguem la capacitat de poder arribar a vells sensepràcticament cap perill, la neuropsicologia entre altres juga un paper fonamental.
Una de les ponències que a títol propi em van resultar força il·lustratives va ser la de David Bartrés-Faz que en unaexposició molt bona ens va parlar sobre el funcionament cerebral en l’edat avançada. Resulta sorprenen com el cervell, l’òrgan més complex de la naturalesa acaba resultant víctima de si mateix. La seva grancomplexitat porta a que estigui en ple rendiment durant pocs anys, lo qual ens deixa entreveure que possiblement hi ha aspectes per a la seva regeneració que actualment encara es desconeixen percomplert.
Una qüestió fonamental en el treball de recuperació i de manteniment cognitiu que es pot fer amb les persones amb demències.
Un exemple serien les rehabilitacions d’afàsies en que elneuroposicòleg, ha de, segons Montse Martinell de l’institut Guttmann, incorporar elements de comunicació funcional, com la conversació dirigida amb opcions múltiples escrites.
En la etapa inicial,...