niñez

EL MÓN SOBRE RODES
Albert Casals un gran pas a seguir.( Irene Santarrosa Gonzalez)
A
lbert casal Va néixer a Barcelona el 18 de juliol de 1990. Per desgràcia o per sort, als 5 anys va agafar una malaltia que es diu mononucleosi que li vafer estar a l'hospital uns mesos. Quan es va recuperar, va a tornar a caure però aquesta vegada amb leucèmia provocada probablement per la mononucleosi. Aquesta infermetat li va durar fins als 9 anys.Al principi aquet xicot només podia estar a l’hospital després a casa i al hospital però finalment al voltat del 7 anys el van deixar sortir i tenir una vida mes o menys com aquell diu normal. Ambaquesta edat també va marxar a viure a Tarragona on allà va ser escolaritzat.
Als 8 anys, seguint amb el tractament de leucèmia, li van donar tanta medicació que es va quedar en cadira de rodes. Elspensaments del jove eren els següents : “seria ara més feliç si no hagués tingut una leucèmia?”. “M’agradaria tant viatjar, seria tan conscient que visc la vida que vull viure i cap altra?”. “Em sentiriatan il·lusionat pel futur i pel present com em sento ara?”.  Es feia preguntes que eren molt difícils de respondre i mai sabrà si la leucèmia i la cadira van ser una dificultat o una sort. 
Amb sortL’Albert als 9 anys es va curar perfí de la leucèmia. Segons ell les coses van començar a millorar moltíssim. L’any que va acabar L’ESO va començar a viatjar sol per primera vegada, es a dir amb 14anys.
El juny del 2007 acaba batxillerat i va fer la selectivitat , i aquest mateix estiu marxa cap a Sud-amèrica de viatge. L’Albert comenta que va ser una ‘PASSADA DE VIATGE’.
Aquet magnífic noia publicat un llibre que parla sobre la seva vida, malaltia i el seu afany per viatjar. Es sorprenent com un nen de 14 anys agafa les seves rendes i viatja tot sol per mitja Europa. Amb tan sols 3...