Nietzsche

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT

PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
CONVOCATORIA: JUNIO 2011

CONVOCATÒRIA: JUNY 2011

HISTORIA DE LA FILOSOFÍA

HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA

BAREM D’EXAMEN
L’alumne/a contestarà, dins de l’opció que trie, les quatre qüestions sobre eltext de l’autor que ha
treballat en classe.
1ª qüestió: 2 punts; 2ª qüestió: 2 punts; 3ª qüestió: 5 punts; 4ª qüestió: 1 punt.
OPCIÓ PRIMERA
TEXT I
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14

— És tasca nostra, vaig fer jo, dels fundadors, el forçar les millors naturaleses a arribar al
coneixement que dèiem abans que era el més gran, veure el bé i pujar aquella pujada, i, desprésd’haver-hi pujat i vist suficientment, no permetre’ls el que ara se’ls permet...
— ¿Què vols dir?
— Que s’hi quedin, vaig fer jo, i que no vulguin tornar a baixar amb aquells presoners ni compartir
amb ells ni treballs ni tampoc honors, tant si valen no res com si són més seriosos.
— Llavors, va dir, ¿serem injustos amb ells i farem que visquin pitjor, ells que poden viure millor?
— De bell nou, vaigfer jo, has oblidat, amic, que això no importa a la llei, que hi hagi un tipus de
gent a la ciutat que visqui d’allò més bé, sinó que s’aplica a aconseguir que sigui així, pertot, a la
ciutat, ajuntant amb harmonia els ciutadans, convencent-los i a la força fent que tothom faci
partícips els altres del servei que es capaç d’oferir al comú; i ella mateixa, la llei, fent-ne, d’homes
així, a laciutat no per a deixar que cada un es giri cap a on vulgui sinó per a servir-se d’ells, ella,
de cara a tenir ben lligada tota la ciutat.
— És ver, va dir, me n’havia oblidat.
(PLATÓ, La República, 519c-520a. Traducció de Carles Miralles).
QÜESTIONS:
1ª. Sintetitza les idees del text mostrant en el teu resum l’estructura argumentativa o expositiva
desenvolupada per l’autor.
2ª. Definix elterme “llei”, partint de la informació oferta pel text, i completant-la amb el coneixement
que tingues de la filosofia de l’autor.
3ª. Redacció: La teoria de l’educació en la filosofia platònic.
4ª. Comenta breuement qualsevol aspecte del pensament de l’autor del text que jutges important en
algun d’aquests sentits: per la seua relació amb el d’altres filòsofs, amb fets històrics rellevants(especialment si són coetanis de l’autor o tenen relació amb la seua vida) o amb trets significatius del
món contemporani.

1

OPCIÓ PRIMERA
TEXT II
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11

Epicur a Meneceu, salut.
[122] Que ningú, mentre és jove, no vacil·li a filosofar, ni essent ja vell, de filosofar no es
cansi. Car per assolir la salut de l’ànima; mai no s’és ni massa vell ni massa jove.Aquell que diu que encara no li ha arribat l’hora, o que ja li ha passat l’edat, és com si digués
que per a la felicitat no ha arribat encara el moment, o bé que ja li ha fugit. Que filosofin, per tant,
el jove i el vell; l’un perquè tot envellint es mantingui jove de felicitat gràcies als records passats;
l’altre perquè pugui ésser jove i vell alhora per la seva impertorbabilitat enfront del’esdevenidor.
Ens cal meditar, doncs, sobre les coses que ens reporten felicitat, car si la posseïm, ja ho tenim tot,
i si ens manca, fem tots els possibles per posseir-la.
[123] Els principis que sempre t’he recomanat, practica’ls i medita’ls tot considerant-los com a
màximes necessàries per a assolir una vida feliç.
(EPICURO, Lletra a Meneceo, 122-123. Traducció de Montserrat Jufresa).QÜESTIONS:
1ª. Sintetitza les idees del text mostrant en el teu resum l’estructura argumentativa o expositiva
desenvolupada per l’autor.
2ª. Definix el terme “felicitat”, partint de la informació oferta pel text i completant-la amb els
coneixements que tingues de la filosofia de l’autor
3ª. Redacció: La virtut en Sèneca.
4ª. Comenta breument qualsevol aspecte del pensament de l’autor del text...